Un matrimoni ben avingut no és igual a felicitat (quan no hi ha sexe ni passió), tenir un fill no sempre uneix les parelles (quan un no vol), el sexe no soluciona les coses (quan dos no s'entenen)... Què significa estimar i què comporta això? Fins a on s'ha de cedir (és a dir, on acabo jo i comença l'altre) o no existeixen límits? I fins a on s'ha d'exigir? Tell me you love me tracta de tot això i molt més, i ho fa amb delicadesa però sense tabús (sobretot pel que fa a les escenes de sexe). És una sèrie realista, propera i càlida, tot i que el seu rerefons sigui molt trist: els drames de parella, que provenen principalment de voler compaginar satisfactòriament el jo amb el nosaltres. Però, per damunt de tot, la sèrie vol mostrar la soledat i la frustració de cada un dels protagonistes, per separat. Perquè és el que fa trontollar tota la resta: els desitjos individuals, les contradiccions de cadascú... L'amor no redimeix, no ho és tot, tal com s'esperaven. I quan se n'adonen, les persones se senten soles i desencantades. Sense rumb i sense motivacions. I això és el que potser ens ha passat als 'postmoderns'. Però seguim dient "Diga'm que m'estimes... encara que sigui mentida".
Fotografia: Algo superficial y vulgar
0 Responses to 'Quan...'
Publica un comentari a l'entrada