Blog Entry

Bubbling dreams

dijous, 10 de desembre de 2009 by Marta M.Q. , under


Somniar que et cauen les dents, que et suicides o que et maten, que voles, que arribes tard, que fan mal a la gent que estimes, que et quedes orfe, que et traeixen i et trenquen el cor. Somniar amb els ulls oberts o tancats. Sentir que no et pots despertar, que estàs plorant de debò i que potser fins i tot has arribat a cridar o gemegar. Tenir somnis llefiscosos amb aranyes, serps o escarabats, somnis estressants plens de feina a fer pel dia següent, somnis tancats amb pany i clau, somnis estil flashback i flashforward. Somnis que perduren en la ment després d'haver despertat i realitats que ens enduem al llit, com si no entenguéssim el concepte d'on i d'off. Somnis traçats amb la màgia i el torment d'allò oníric de què parlava Freud. Somnis que volem prolongar i d'altres que volem enllestir ja, però ens trobem enmig del pont, sense saber cap a on tirar.

Fotografia: Mirlando

8 Responses to 'Bubbling dreams'

10 de desembre de 2009 a les 15:00


Somnis sense els quals no es pot viure i somnis que se'ns escapen de les mans sense poder-ho evitar.
El teu text és bell i fet amb molta sensibilitat.
Una abraçada, guapa.

Leti

10 de desembre de 2009 a les 15:51

Comment by deathmask.

Despres de tot, els somnis ens mantenen vius a la realitat.

11 de desembre de 2009 a les 13:04


Nuestros sueños son nuestra única vida real.


Federico Fellini

12 de desembre de 2009 a les 6:29

Comment by Marta M.Q..

Leti: Moltes gràcies!! :) M'ha fet il·lusió el teu comentari! ens veiem aviat, un petó ben gran!

Deathmask: Els somnis mai es deslliguen de la realitat, tot i que utilitzin metàfores i jocs visuals diversos.

Estike: M'ha agradat molt la frase :)

31 de desembre de 2009 a les 2:27

Comment by Serenor.

em recorda un poema que parla igual, però de plorar, no somniar. Potser és el mateix. Si, ho és. Qui sap, hem de fer tot amb tot el cos?...

He arribat fins aquí per camins d'altres blogs, espero no haver fet nosa.

31 de desembre de 2009 a les 2:55

Comment by Marta M.Q..

Ah si? Doncs és 100% creació meva!

Al contrari, benvingut siguis! :)

31 de desembre de 2009 a les 3:47

Comment by Marta M.Q..

Sí, et vaig escriure al blog fa poc! Una mica de serenor sempre va bé ;)

PD: Ara he entès que feies el paral·lelisme entre somniar i plorar, estic espessa ja a finals d'any! :P

4 de gener de 2010 a les 6:24

Comment by Serenor.

gràcies per la benvinguda, (com veus he tornat, no et preocupis, no em penso instal.lar, :) ) però vaig fent una ullada pels teus mots.

feliç 2010

Publica un comentari a l'entrada