Blog Entry

El Cielo Protector

diumenge, 27 de desembre de 2009 by Marta M.Q. , under

Port, un jove John Malkovich, somnia amb un tren que s'estampa contra una muntanya de llençols; mentre somnia és conscient que això passaria però no li dóna temps a reaccionar i perd totes les dents i plora ("ese llanto de los sueños que sacude como un terremoto"). Aquest somni és una metàfora de la seva relació amb la Kit, la seva esposa des de fa deu anys però amb la que manté una relació ben particular: una parella que s'estima però que a la vegada s'odia, lliberals i possessius alhora, un estira i arronsa continuat que els tormenta.

Port i Kit viatgen des de Nova York a Àfrica buscant retrobar-se d'alguna manera, acompanyats d'un altre home i creant així una mena de triangle curiós, mig consentit. Una pel·lícula genial, molt recomanable (sobretot la primera hora), que ens farà entrar a les entranyes d'una relació amorosa i d'un Sàhara cada cop més claustrofòbics, en un entramat de retrets i infidelitats, en un joc de tot allò que s'hauria de dir i es calla i de línies que no s'haurien de creuar però que es traspassen, i envoltats d'un paisatge i una música genials (Ryuichi Sakamoto).

Fotografía: El séptimo arte

3 Responses to 'El Cielo Protector'

27 de desembre de 2009 a les 8:03

Comment by Elvira FR.

La pel.lícula la vaig trobar excel.lent...i per cert té reminiscències de la curiosa i original relació de Paul Bowles, autor de la novel.la en la qual es basa la pel.lícula, i la seva dona Jane, els dos escriptors.

28 de desembre de 2009 a les 5:40

Comment by Marta M.Q..

No ho sabia això! Ja investigaré, gràcies! :)

28 de desembre de 2009 a les 10:35

Comment by Bargalloneta.

És una de les meves pel.lícules preferides de Debra WInger.... està tan bonica i a la vegada an distant... és una pel.lícula que em va impactar força... de fet gràcies a ella, vaig descobrir el desert i vaig visitar-lo

Publica un comentari a l'entrada