Blog Entry

El drama del desencantado

dimecres, 9 de desembre de 2009 by Marta M.Q. , under

"...el drama del desencantado que se arrojó a la calle desde el décimo piso, y a medida que caía iba viendo a través de las ventanas la intimidad de sus vecinos, las pequeñas tragedias domésticas, los amores furtivos, los breves instantes de felicidad, cuyas noticias no habían llegado nunca hasta la escalera común, de modo que en el instante de reventarse contra el pavimento de la calle había cambiado por completo su concepción del mundo, y había llegado a la conclusión de que aquella vida que abandonaba para siempre por la puerta falsa valía la pena de ser vivida".

Gabriel García Márquez

8 Responses to 'El drama del desencantado'

9 de desembre de 2009 a les 8:46


doncs sí, està bastant bé i ja saps que sóc bastant anti-micros.

ESTIKE

9 de desembre de 2009 a les 12:21

Comment by Marta M.Q..

A mi m'ha agradat molt... menys la última frase, que trobo tòpica i efectista. Jo l'hagués acabat amb "...había cambiado por completo su concepción del mundo".

9 de desembre de 2009 a les 12:49


no, ja està bé com està

ESTIKE

9 de desembre de 2009 a les 13:03

Comment by Marta M.Q..

Bé, és la teva opinió, però jo sé més de micros :P

9 de desembre de 2009 a les 13:45

Comment by deathmask.

Ppppfffff... vamos, si, como que tienes tiempo a ver lo que pasa... Deberia haber acabado con un "...había cambiado por completo su concepción del mundo, siendo esta aun peor de lo que imaginaba, permitiendole irse por la puerta falsa con una gran sonrisa".

9 de desembre de 2009 a les 13:56

Comment by Marta M.Q..

Absurdo y pesimista... (que no realista). You'll never change!

9 de desembre de 2009 a les 13:59

Comment by deathmask.

Que no cony, en 5 segons no pots canviar de cop i volta de veure el mon. Si et suicides, es que el mon es un lloc horrible. Per tant, si veus la vida dels altres i son una merda, pots morir mes feliç. El meu final es molt mes optmista que no el del Marquez, pero molt mes.

9 de desembre de 2009 a les 14:18

Comment by Marta M.Q..

Home dit així... Però vaja, millor que la vida sigui una meravella i un s'adoni d'això (encara que potser sigui massa tard) que no que un mori feliç i el món sigui horrible, no? A més, és molt més poètic... El teu final és el típic del bo que en realitat és dolent i que acaba amb un riure estrident.

Publica un comentari a l'entrada