Blog Entry

Singularidades de una chica rubia

dimarts, 29 de desembre de 2009 by Marta M.Q. , under

La Mudanza de Pere Portabella ens ensenya la despersonalització, la deshumanització d'una casa; més concretament, el procés del pas de llar a casa. Portabella mostra la seva tendència pels espais diàfans, per la lentitud i la sensació de buit, les textures i el blanc (tot plegat com un llenç en blanc), la seva devoció pel piano, el silenci i la música. Aquest curtmetratge de vint minuts és un homenatge a García Lorca. Anteriorment havia vist El silenci abans de Bach i té escenes interessants, però d'altres no podia evitar passar-les més ràpid. En general, la gent s'acostuma a posar nerviosa (i fins i tot a badallar) amb la lentitud del Portabella, i no els hi ho retrec pas.



Singularidades de una chica rubia és un migmetratge (dura 64 minuts) que desprén bellesa i senzillesa amb la història recurrent de la femme fatale, de la Lolita, però en el marc de Lisboa. La primera part és la més captivadora, sobretot les mirades entre el "contable sentimental" i la seva jove veïna, el moment de l'amor a primera vista i les trobades posteriors de flirteig a les respectives finestres, molt a l'estil Romeo y Julieta. I com a tal obsessió-passió desenfrenada, també és la seva perdició.

Fotografies: Pere Portabella, Sagrera

0 Responses to 'Singularidades de una chica rubia'

Publica un comentari a l'entrada