Blog Entry

Deslligar-se

diumenge, 17 de gener de 2010 by Marta M.Q. , under

Últimament, tot escrivint, he tornat a reviure certs instants, en principi sense solta ni volta, després enllaçats per una mateixa melodia: el moment de la independència al passar de la llitera compartida amb el meu germà a la meva pròpia habitació, la meva primera mentida 'flagrant' als meus pares, la tos amb la primera -i dolentíssima- cigarreta (que, maldestre, se'm va trencar i em vaig seguir fumant!), el "vés-te'n ja a dormir, que aquesta no és una pel·lícula adient per tu", la incertesa i la llibertat de la primera sortida al carrer sola, el primer mòbil-cabina telefònica...

I tot plegat perquè m'agafa nostàlgia i a vegades (poques però algunes) m'agradaria ser petita i poder cridar, 'patelejar', ser innocent, jugar...
Però cal deslligar-se per enfortir els nostres propis lligams.

3 Responses to 'Deslligar-se'

18 de gener de 2010 a les 12:24

Comment by maria.

Sempre estem lligats a alguna cosa...

20 de gener de 2010 a les 1:11


La independència és pas obligat des de la dependència, però no cal oblidar que el destí és assumir la nostra interdependència. Quan ho faig perquè crec que ho haig de fer i no perquè m'ho diuen. Quan defenso la meva opinió fonamentada i accepto la teva quan ho és més. Quan sento i entenc el meu jo... i sento i entenc de la mateixa manera els altres jos. Quan entenc que formem part d'un tot dalt d'un vaixell que no sabem on va...

21 de gener de 2010 a les 5:56

Comment by Marta M.Q..

La vida és una teranyina!

Publica un comentari a l'entrada