Blog Entry

El secreto de sus ojos

dilluns, 15 de febrer de 2010 by Marta M.Q. , under


Abrir y cerrar puertas, fotografías que desenmascaran misterios, ojos reveladores, prisiones imaginarias, amores eternos... El secreto de sus ojos es un thriller que atrapa, una historia bien trazada donde el punto de mira es el asesinato de una joven; y a partir de aquí cuatro personas investigan y luchan por saber la verdad: Benjamín Espósito (Ricardo Darín), secretario de un juzgado de Buenos Aires, sus compañeros de trabajo, Pablo e Irene (Soledad Villaamil), y el marido de la víctima. La película, que critica el sistema judicial, me ha recordado bastante a Millenium I.

Rompiendo las olas de Lars Von Trier retrata una joven (una Emily Watson espléndida) que destaca en un pueblo conservador, en la línea de Dogville o incluso Bailando en la oscuridad. Un film que pretende demostrar el inmenso poder del amor, de la renúncia a uno mismo, a las propias creencias y al qué diran por amor. Asimismo, habla de la religión y la opresión que ejercen las personas, en este caso visto como 'el pueblo contra ella'. Me sorprendió descubrir que La vida secreta de las palabras de Isabel Coixet es una copia de Rompiendo las olas, una especie de remake que no alcanza el nivel de ésta, más cruda y realista y menos pretenciosa.

13 Responses to 'El secreto de sus ojos'

15 de febrer de 2010 a les 7:48

Comment by Bargalloneta.

Ui!!! has tocat tema peliagut!!!!
no soporto a Lars Von Trier i jo sóc de les primeres que ja es va carregar Rompiendo las olas en el seu moment, vaig anar en contra del mon , ho sé!!! però és quen o el soporto!!!! no puc amb ell!!!

15 de febrer de 2010 a les 8:05

Comment by Eulàlia.

ei,
uf no he vist ni la una ni la altra.. m'he de posar al dia!

15 de febrer de 2010 a les 13:06

Comment by maria.

No l'he vist aquesta.Brrrr!Tinc unes ganes de Mil·lenium.No ve al cas,però m'hi has fet pensar al mencionar-ho^-^.

15 de febrer de 2010 a les 15:06

Comment by Elvira FR.

A mi si m'agrada Lars Von Trier però ha de ser un moment adient...

16 de febrer de 2010 a les 3:21

Comment by Marta M.Q..

Bargalloneta: Jeje. Von Trier és especial. A mi Dogville i Bailando en la oscuridad em van agradar molt, i aquesta està bastant bé també, en la línia de les altres dues. D'altres com Anticristo són una 'anada d'olla'.

Eulàlia: Et recomano sobretot la d El secreto de sus ojos!

Maria: Doncs te les recomano! Jo també tinc ganes de Millenium III, sobretot ara que ja m'he acabat el llibre :)

Elvira: Tens raó! Von Trier et deixa malestar el cos, una mica com Haneke.

16 de febrer de 2010 a les 7:49


L'etern debat de Lars Von Trier: el seu cinema no és fàcil (ho podeu comprovar amb "Europa", entre d'altres), però s'ha de reconèixer que els seus films MAI et deixaran indiferent! Això sí, qualsevol moment no és bo per veure una pel·lícula seva, cal estar totalment preparat jeje

Ambdues pel·lícules que comentes apareixen a la meva selecció de "pelis pendents per veure" ;)

Gemma (ex-shaker) ;)

17 de febrer de 2010 a les 4:18

Comment by Marta M.Q..

Gemma! Tinc pendent Europa encara, això no pot ser!jeje. Tens raó amb el que dius, Von Trier és 'especial'. Et recomano que les vegis, segur que t'agraden! Petonets! :)

18 de febrer de 2010 a les 7:06

Comment by dErsu_.

El propi Lars von Triers va fer un remake (musical, això sí) de breaking the weaves, doncs què era si no dancing in the dark?

18 de febrer de 2010 a les 7:07

Comment by tatiana.

Hola!!!
Buen día mi nombre es Tatiana soy administradora de un directorio de webs y blogs, estuve visitando tu página y
me parece muy interesante, me gustaría contar con ella en mi directorio, si así lo deseas no dudes en escribirme
tajuancha@gmail.com
Un beso. Saludos.

19 de febrer de 2010 a les 2:18

Comment by Marta M.Q..

dErsu_: Benvingut al blog! Que jo sàpiga, són pel·lícules 'independents', però potser alguns veieu Bailando en la oscuridad com un remake d'aquesta, però jo la veritat és que no ho veig. Tant Dogville com aquestes dues (i suposo que Manderlay, però no la he vista) tenen com a línia argumental la vida difícil i desgraciada d'una dona.

19 de febrer de 2010 a les 2:19

Comment by Marta M.Q..

Tatiana: Bienvenida también! Encantada de que cuentes con mi blog :) Muchas gracias! Un saludo y un beso!

19 de febrer de 2010 a les 8:44

Comment by dErsu_.

Tal com jo ho veig, a Breaking the weaves tenim un home que pateix un terrible accident, i que només se salva pel sacrifici de la seva dona, quan aquesta accepta donar la seva vida a canvi de la d'ell. I a dancing in the dark tornem a tenir una dona que accepta morir a la forca víctima d'una injustícia per tal que el seu fill recuperi la vista. En tots dos cassos la relació entre el sacrifici de la dona i la salvació del mascle és força misteriosa, i tot i que l'embolcall varia, jo les veig molt, massa, similars. I, ja posats a parlar del senyor Trier, per a mi, el millor de la seva obra són les comèdies, la sèrie The Kingdom y Direktøren for det hele.

21 de febrer de 2010 a les 4:50

Comment by Marta M.Q..

Dit així té sentit però crec que dir que és un remake és una afirmació massa rotunda. En realitat, moltes tenen una línia argumental semblant, amb el retrat de la dona 'desgraciada' i la seva vida com a eix central. Jo no he vist cap comèdia seva, m'ho apunto! ;)

Publica un comentari a l'entrada