Blog Entry

Al final, ahir sí

dimarts, 9 de març de 2010 by Marta M.Q. , under

I ahir la neu sí que va quallar. Vaig jugar com una nena petita a llençar boles de neu i a intentar fer un ninot de neu a quatre mans (i és molt més difícil del que sembla!) mentre el meu pare feia fotografies per la posteritat. Tot i portar gorra els meus cabells van acabar xops, i tota jo a l'entrar a casa regalimava de neu desfeta mentre la meva mare m'escridassava. Per la nit vaig tenir somnis blancs: vaig veure l'exterior de casa meva: la plaça, els turons, els carrers, tot d'una blancor lluent, sensació d'abundandànica, silenciós i solitari, amb les mans dels nens (i dels no tan nens) marcades a la neu i petjades i trossos llisos de les planxes de snow i marques dels cotxes. I avui la neu s'està desfent amb el sol i només queda gel, i algun ninot de neu que es nega a creure que tot tornarà a ser com sempre.

6 Responses to 'Al final, ahir sí'

9 de març de 2010 a les 3:04

Comment by òscar.

Quí diu que els dilluns sempre són ensopits?

9 de març de 2010 a les 5:21

Comment by L'illa dels monstres.

Hòstia! Ahir va nevar? No me n'havia enterat...

;)

9 de març de 2010 a les 5:33

Comment by Eulàlia.

ei, i és que la neu ens fa tornar a la infantesa! jugar de nou, rebolcar-nos, mollar-nos, sentir-se viu!

deixant de banda els "percances" en el transport..

M'encanta que nevi!!

9 de març de 2010 a les 16:09

Comment by Elvira FR.

va ser com viure dins un conte de rens i de neu i d'iglús...jo vaig acabar xopa de neu també...i això que anava amb paraigües

11 de març de 2010 a les 13:24

Comment by Albert B. i R..

Vistes les conseqUències, tan de bo tot torni a ser com sempre ben aviat!

11 de març de 2010 a les 13:36

Comment by Marta M.Q..

Òscar: Com diu la cançó, mai se sap, avui pot ser un gran dia! :)

L'illa dels monstres: No em vaig poder estar d'actualitzar amb la neu. Ja sé que vam ser tots monotema! ;)

Eulàlia: Doncs sí, va estar molt bé que tot es convertís en un parc de jocs blanc, semblava com si no hi haguessin límits! Però, com dius tu, va estar bé fins a un punt perquè hi ha gent que va viure la part més negra de la nevada...

Elvira: Sí, tots ens vam convertir en nens petits! Entremaliats i tornant a casa ben xops!

Albert: Tens raó. Esperem que si torna a passar hi hagi més previsió!

Publica un comentari a l'entrada