Blog Entry

The Door in the Floor

diumenge, 21 de març de 2010 by Marta M.Q. , under

Escribir consiste en una cierta forma de manipulación, así como una especie de terapia para sacar fuera todo lo que llevamos dentro. Quizás volverse canoso al asustarse o no abrir puertas por miedo a lo que esconden. No hablar a la cara a la realidad, sólo si es a través del papel con notas directas e incisivas o en tercera persona para ser capaz de contar la realidad como si fuera ficción.

Escribir se trata de encontrar le mote juste, que decía Flaubert. El intermitente izquierdo del coche que parpadea insistente, con un significado concreto en esta película. Ted Cole (Jeff Bridges, recientemente galardonado con un Oscar) es un famoso escritor de cuentos infantiles. The Door in the Floor es uno de ellos (que da nombre al film), una historia preciosa que retrata una situación familiar dolorosa, en concreto su situación después de una tragedia que ha puesto en peligro el matrimonio entre Ted y Marion (Kim Basinger) y la estabilidad de la familia. Una película que merece la pena ver: por las interpretaciones de Bridges y Basinger, por diferentes toques interesantes y un final que no decepciona.

Fotografía y cuento: La puerta en el suelo

9 Responses to 'The Door in the Floor'

21 de març de 2010 a les 9:23

Comment by Dissortat.

Cuando alguna gente me pregunta el motivo de escribir un blog, siempre contesto que es una forma de vomitar lo que llevo dentro y que seguramente no verbalizaría.

21 de març de 2010 a les 10:17

Comment by Elvira FR.

Escriure és alliberar-se, fruir, caçar fantasmes, conjurar el silencis, estripar els mots, viure tots els somnis, venjar-se dels fracassos...tantes coses! Només pel títol de la peli,que el trobo molt poètic, i per la ressenya que en fas ...ja em donen ganes de veure-la !

21 de març de 2010 a les 12:28

Comment by maria.

no l'he vist aquesta,però me l'apuntaré com a bona recomanació...

21 de març de 2010 a les 14:03

Comment by Bargalloneta.

no l'he vista però no està basada en una novel.la???

22 de març de 2010 a les 5:01

Comment by Mireia.

A mi, com diu una amiga meva, escriure al blog em serveix per no "escanyar a uns quants que s'ho mereixen"!

22 de març de 2010 a les 11:15

Comment by jordicine.

Jo tampoc no l'he vista. La buscaré. Un petó, MARTA.

24 de març de 2010 a les 9:01

Comment by Eulàlia.

ei, tot el que fa falte per escriure és un abecedari.

Unpetó

24 de març de 2010 a les 12:52

Comment by kweilan.

La peli està bé però només explica la primera part de la novel.la que a mi em va agradar molt. Felicitats pel bloc!

24 de març de 2010 a les 13:27

Comment by Marta M.Q..

Dissortat: Sí, te entiendo. Sacar fuera todo lo que tienes dentro, como si fuera un diario...

Elvira: Que poètica tu també! Gràcies, em va inspirar...

Maria: Està bé, jo feia temps que la volia veure i la van donar amb la col·lecció de cinema de La Vanguardia...

Bargalloneta: Sí, està basada en Una mujer dificil de John Irving. Tinc pendent el llibre...

Mireia: Jeje, una forma de desfogar-se i (des)controlar-se, no? ;)

Jordicine: Apunta, apunta. Té punts molt bons. Ja em diràs! I gràcies de nou pel premi ;) Petons

Eulàlia: En realitat, queda taaant per escriure...

Kweilan: Tinc ganes de llegir-me la novel·la! Felicitats a tu també ;) Ja m'hi havia passat algun cop pel teu, però crec que no havia arribat a comentar. Gràcies per passar-te!

Publica un comentari a l'entrada