Blog Entry

El que queda per fer...

diumenge, 28 de març del 2010 by Marta M.Q. , under ,

... primer de tot, la volta al món (especialment Austràlia i Nova Zelanda) però abans anar a Caldea, a Cadaqués i a Eivissa i Formentera... i tornar a tots els llocs als que he estat i fer el que vaig deixar de fer o veure allò que va quedar pendent; escriure i publicar, com a mínim, una novel·la; rellegir els meus diaris personals i escriure en l'últim, que fa cinc anys que tinc abandonat; llegir els que em falten del Kundera i rellegir els preferits, així com els deu clàssics (per dir un número raonable) que s'han d'haver llegit abans de morir; anar a un concert multitudinari; repetir una nit de festa vora al mar i després banyar-nos de nit, però aquest cop sense roba, i parlar i sentir respecte, però llibertat, veient el mar negre, però alhora com surt el sol fins que es fa del tot de dia... i tantes altres coses que em guardaré.

*suposo que això ve perquè em va xocar que m'expliquessin que el 2012, segons la NASA, hi haurà una onada de calor que arrasarà amb la Terra.

Fotografia: Vagos

14 Responses to 'El que queda per fer...'

28 de març del 2010, a les 6:49

Comment by Aylos.

mmm... mucho se especula sobre el 2012... por suerte o desgracia, a mi no me llega a convencer.

Muchos "expertos" y religiosos profetizaron ya el fin del mundo en el año 2000, y por lo que veo llega con 10 años de retraso. No sé... existen probabilidades, claro, pero tampoco me llego a replantear la vida en verso a esas profecías o predicciones.

Por otro lado, como ya te dije en la anterior entrada, estar cerca de la muerte, sentirla presente y cercana, nos hace ver la vida de otro modo, intentar valorarla como es debido en vez de vivir “sin más”.

28 de març del 2010, a les 7:21


El 2012, tan aviat?! S'han dit tantes coses sobre el final de la Terra que s'han incomplert que ja no em crec res.

28 de març del 2010, a les 8:11

Comment by ◊ dissident ◊.

La fi del món ens arriba quan cadascun de nosaltres mor biològicament. Duc anys comprovant-ho.
Quan s'informa a algú que la seua mort és molt probable en un curt espai de temps, no sé el que ha de sentir. Però si sé que quasi tots tracten de posar en ordre tot allò que han de resoldre de manera immediata per a causar els menys problemes possibles als que es queden.

28 de març del 2010, a les 8:26


si hay que estar cerca de la muerte para valorar la vida es que hay algo que ha fallado a lo largo de ella. Es una postura bastante egoísta, valorar una cosa cuando te das cuenta que se desvanece.

cuales son esos 10 clásicos?

ESSSSTIKE

28 de març del 2010, a les 10:03


Jo també vull fer moltes coses encara i no tinc temps de fer-les si el món s'acaba el 2012. M'he espantat força en llegir el teu comentari i m'he posat a buscar informació. Per sort, després de torbar moltes pàgines on asseguren que hi haurà una tempesta magnètica al 2012 q acabarà amb la humanitat, he trobat una pàgina on diuen el contrari. Uffff....

http://www.ambito.com/noticia.asp?id=513866

28 de març del 2010, a les 11:12

Comment by Elfreelang.

Ens haurem d'afanyar doncs....perquè falta ben poc pel 2012 però no era una tempesta solar el que ha de passar? No sé pas...ho sabrem el 2013 si ha passat res...mentrestant carpe diem!

28 de març del 2010, a les 12:34

Comment by Bargalloneta.

no cal esperar a la fi del mon no?? podem anar fent alló que volem a poc a poc... i veure cinema clàssic o una bona pel.lícula si que em ve de gust!

28 de març del 2010, a les 14:29

Comment by kweilan.

Em falten tantes coses per fer que em sembla que no em dona temps. Caldar matinar més cada dia :)

29 de març del 2010, a les 10:51

Comment by Jordicine.

Doncs ens queda poc temps. Si és així, no repetiré res. Ni llibres, ni pelis, ni viatges... vull coses noves!

29 de març del 2010, a les 11:21


Si serveix una mica de consol, el meu padrí me va explicar al seu moment que des que ell va néixer, havien pronosticat la fi del món per a uns cinc cops com a mínim. Nostradamus s'ha equivocat molts cops i ningú se'n recorda de l'efecte 2000? Que després deien qeu no, que seria el 2001 i res de res. Esperem que això del 2012 no sigui cert.

A part d'això el teu post m'ha transmés molt optimisme i ganes de fer coses. Procura gaudir i realitzar totes aquelles coses que ara sí tens per mà i pots dur a terme. La resta vendran, o potser no perquè la vida t'ha de dur per camins millors :)

29 de març del 2010, a les 12:56

Comment by maria.

Ens queda tan per fer i tan poc temps...Aprofitem-ho,ja!

30 de març del 2010, a les 4:20

Comment by Marta M.Q. .

Marc: Sí, sin ir más lejos, la peli de 2012 no? Tengo curiosidad por verla...

Albert: Això dic jo: tan aviat!? Jo també sóc bastant escèptica però com que últimament hi han tants terratrèmols i tal...

Dissortat: Sí, suposo que quan et queda poc ho vols deixar tot 'enllestit'... En realitat, hi han molts tipus de fi del món, no? La fi del món literal, la pròpia, en sentit figurat (si et passa alguna desgràcia o no aconsegueixes objectius en els que t'has esforçat...)

Estike: Desgraciàdament sí, però suposo que si passa és perquè hi han coses que hem aplaçat o ens n'hem volgut oblidar i mai hem resolt. La insatisfacció i l'oblit són inherents a la nosatra existència. Però sempre podem rectificar ;) PD: Clàssics com Don Quijote, La Biblia, Crimen y castigo...

Leti: Ja en som dues!Jo també he estat buscant i sembla ser que no es posen d'acord... Potser això és una bona senyal ;)

Elvira: Sí, vaig llegir una notícia així però com que cadascú diu coses diferents... Estic amb tu, carpe diem! :)

Bargalloneta: Sí, i tant! Però tot això que he escrit ho tinc pendent... M'hauré d'anar posant les piles! Però això sí, jo continuo amb les meves pelis i llibres, però n'hi ha tantíssims!

kweilan: Sí, jo també ho penso! Ja ho diuen que dormir és sinònim de morir.

jordicine: Jeje, jo sóc d'aquesta opció: d'anar descobrint coses noves i no repetir, a excepció d'alguna peli que em va marcar a la infància. Però quan penso que hi ha tant per veure m'atabalo: ho vull tot!

caterinacortes: Sí, cert! Esperem que tot quedi en elucubracions... Gràcies, m'alegro que t'hagi transmès això, la veritat és que em considero inquieta! I ara a intentar fer tot allò que volem però que malauradament estan a la llista de coses pendents ;) Petons

maria: Sí sí, va que ja fem tard!

Gràcies a tots pels comentaris! :)

30 de març del 2010, a les 11:02

Comment by Anna Griera.

tantes coses a fer, llocs per recordar, llavis per besar, a fora hi ha un dia a punt d'explotar!
la meva de llista és tan llarga que no m'atreveixo ni a insinuar-la. La vida és taaan maca que s'ha de viure al 100% cada dia! :DD
***

4 d’abril del 2010, a les 5:44

Comment by Marta M.Q. .

Tens raó! Jo, com tu dius, he insinuat la llista però hi ha tant per fer! Apa doncs, a viure al 100% a partir de ja i a fer tot allò que volem fer però no ens atrevim ;)

Publica un comentari a l'entrada