All the stuff that I've never said (but all the cigarettes that I've smoked)

Contra el nerviosisme, la impaciència, la ràbia, la inconsciència, la precipitació i el dubte de dir certes coses que podrien ser brusques, dures o fins i tot malsonants, un cigarret és el millor antídot (almenys en el meu cas). Per tapar la boca, per tenir uns instants morts, de reflexió, i gaudir del cigarret de l'impasse. I d'aquesta 'filosofia' o savoir faire de carrer (i de bar) al Teatreneu, a una obra anomenada Zapping, molt recomenable. Improvització, diversió i molta imaginació en format de programa de televisió. I després una nit a l'aire lliure amb un fred impropi de maig, ballant incòmodament amb l'abric, amb la mà gelada per la beguda, envoltada de gent que volia creure que estem a la primavera i tenint una conversa sobre la rivalitat Madrid-Barcelona i la independència de Catalunya, per exemple. Nits com aquesta la recordarem amb el temps, com fem ara amb les que van succeir anys anteriors, amb un somriure a la cara i la mirada perduda.