Blog Entry

Sólo conservas lo que no amarás

divendres, 21 de maig de 2010 by Marta M.Q. , under



'Sólo conservas lo que no amarás', leí ayer escrito en mayúsculas en una maceta. Justamente hace unos días una compañera mía lo había publicado en su muro del Facebook y dijo que cada vez que salía de la boca del metro para ir al trabajo veía estas palabras y no podía dejar de darle vueltas. A mí me sucedió algo muy parecido. ¿Qué significa? ¿Que acostumbramos a conformarnos, a optar por lo cómodo y que esta opción a largo plazo nos pasará factura y nos daremos cuenta del error? ¿O que el sentimiento de amor, pasión y devoción que sentimos por determinada persona se esfumará por desgaste, evolucionando a un cariño más amistoso y estable? Quizás sea una crítica contra las ataduras, un impulso a la valentía, una oda a la libertad y una defensa del carpe diem. O quizás nos pretende decir que no sabemos preservar lo que queremos y nos complicamos la vida, dejando que lo que realmente deseamos se estropee o se nos escape de las manos. Algo así como tener 'una tendencia innata a complicarse la vida', como decía un grupo de Facebook.

Fotografía: Caleidoscopik

10 Responses to 'Sólo conservas lo que no amarás'

21 de maig de 2010 a les 9:30

Comment by Dissortat.

Ofreces tantas lecturas diferentes que no podría aportar ninguna nueva y no sabría por cual inclinarme. Puede que acabe pensando que todas son verdaderas, pero para situaciones distintas.

Un placer leerte hoy.

¡Saludos!

21 de maig de 2010 a les 12:30

Comment by maria.

El teu Klimt sense paraules.
M'agradaria conservar tantes coses que no es deixen...

21 de maig de 2010 a les 16:27

Comment by Las cosas que nunca se dicen....

No crec que tinguem una tendència innata a complicar-nos la vida. Això ho aprenem des de petits a casa, a l'escola, en el nostre entorn. I tendim a imitar allò que veiem i ens ho fem nostre. La vida hauria de ser una cosa molt més senzilla, sense cap mena de dubte, però ¿per què en tantes ocasions no ho sembla?
És un comportament molt natural el fet de conformar-nos amb el que tenim, ja que en el fons, ens hi trobem còmodes. Canviar requereix un esforç i no tothom està disposat a fer aquest esforç o potser tampoc sap com fer-ho. Si al llarg del temps ens passarà factura o no, ja depèn de com interpretem allò que tenim, allò que volem (i que sap el nostre inconscient, tot i que la part conscient no ho vulgui reconèixer).
I no ens enganyem, l'amor i la passió baixen d'intensitat amb el temps, seria molt innocent no adonar-se'n o no ser-ne conscient. Però tot s'ha de treballar, també la passió i l'amor s'han de fomentar i no caure en la monotonia i la rutina.
Per mi, el que compta és el que tinc ara i aquí, no coses materials, sinó com afronto la meva realitat en aquests moments. Si ho conservaré o no demà, d'aquí una setmana o l'any que ve no ho sé. I què? La vida és un cúmul d'incerteses, i aquestes incerteses sí que no es poden conservar.
Una abraçada,
Jordi

23 de maig de 2010 a les 3:22

Comment by Mireia.

doncs no ho tinc gaire clar, és inquietant, la frase en qüyestió!

23 de maig de 2010 a les 15:18

Comment by Annapolis.

Aquesta frase realment et fa trencar el cap i és tan negativa que et deprimeix una mica i tot. Si deixes d'estimar allò que en algun moment de la teva vida has decidit de mantenir o pel que hagis decidit de triar és perquè ets un egoista-desagraït. A mi em costa molt fer-ho, però crec que ens hem de sentir agraïts pel que tenim, perquè de tot se n'aprèn algo! però és cert que només estimem el que no tenim. I és un error! però rectificar és de savis!
una abraçada marta! :)

23 de maig de 2010 a les 16:49

Comment by Paola Vaggio.

Amor en conserva, enlatado, suena fatal. Mejor intentar que el mismo amor cambie, que lleve diferentes vestidos.

24 de maig de 2010 a les 1:13

Comment by jordicine.

Yo conozco una frase, que utilizo bastante, que creo que es un poquito parecida: "Somos lo que nos falta". Verdad que tiene algo que ver? Por cierto, MARTA M.Q. ayer te leí en 'Papelblog'. Fuí a ver de que iba porque me han pedido linkearme. Un beso y hasta pronto.

24 de maig de 2010 a les 7:29

Comment by Marta M.Q..

Dissortat: Hay tantos estratos debajo de esta frase... Pero a veces creo que sólo resume una idea única. ¿Sólo hoy? ;) Un saludo

maria: És que Klimt és molt Klimt! a vegades és bo no conservar certes coses...però no sempre és així.

Las cosas que nunca se dicen: Jo crec que hi ha persones que sí que tendeixen a complicar-se la vida més que d'altres, però no per qüestions externes sinó perquè ho necessiten (de forma personal, diguem-ne). I sí que el present importa, però jo acostumo a pensar bastant en el futur i arrel d'això qüestionar-me (o no) el meu present. Amb la resta estic d'acord! Una abraçada per tu també!

Mireia: I tan inquietant! Jo li he donat moltes voltes però no acabo d'aclarir què s'hi amaga.

Annapolis: Tens tota la raó. I sí, acostumem a desitjar allò que no tenim i imagino que una mica d'això s'amaga rera aquesta frase. Una abraçada per tu també! :)

Paola Vaggio: Amor comprimido, oprimido, que parece que está a punto de caducar, no? Opino como tú: mejor apuntar hacia la evolución del amor.

jordicine: Cierto! Estamos hechos de sueños, de cosas imposibles, frustraciones, esperanzas... A veces quizás tendríamos que cuidar y valorar más lo que tenemos.
Sí, me comentaron si me interesaba y les dije que sí. Tu también te apuntas al proyecto? Un beso

28 de maig de 2010 a les 3:24


Sólo conservas lo que no amarás,así,en futuro, y yo me pregunto, realmente conservamos lo que amamos, aquí y ahora, en el presente? A fin de cuentas, el presente es lo único "real" que tenemos puesto que todas las conjeturas que hagamos sobre el futuro, se traducirán en acontecimientos muy diferentes a cómo un día imaginamos...

2 de juny de 2010 a les 11:31

Comment by Bargalloneta.

interessant frase.... a mi també em fa reflexionar!!!

Publica un comentari a l'entrada