Blog Entry

Sometimes... (or summer time)

dimecres, 26 de maig de 2010 by Marta M.Q. , under

A vegades no sé si sóc jo o si és cosa dels altres. Potser són imaginacions meves o potser dels altres. Potser malinterpreto, analitzo o vaig massa enllà i seria cosa de simplificar. A vegades tinc una estranya sensació, com la de mitges tintes, d'intents frustrats, de coses a mig fer, paraules no retornades, de papallones a l'estòmac que es queden allà, estancades, il·lusions ofegades, sentiments dits i després reprimits. Tot costa, des de planejar un viatge fins a aconseguir una feina o una relació sòlides. Costen els inicis, i sobretot tot el procés d'aprenentatge, manteniment i superació. Fer del no-res, d'un trencaclosques confús, un mar de papallones que volin i s'enlairin de debò.


Fotografia: Libro de arena

7 Responses to 'Sometimes... (or summer time)'

26 de maig de 2010 a les 12:52

Comment by maria.

És ben cert que passa,però no en tinc la solució per fer-les volar...

26 de maig de 2010 a les 14:59

Comment by Dissortat.

Difícil, molt difícil és això

26 de maig de 2010 a les 17:00

Comment by L'illa dels monstres.

T'entenc perfectament, últimament em trobo molt en aquests estats també en què costa relativitzar les coses i simplificar. Però jo crec que al final acabes trobant una sortida en què ho acabes veient tot clar.

I mentre les coses no se simplifiquen, una mica de música (el títol del post m'ha fet recordar un gran tema, i el volia posar):

http://www.youtube.com/watch?v=kxGh6VGxuw0

salut!

28 de maig de 2010 a les 3:05


Grans reflexions, completament d'acord! :-)

28 de maig de 2010 a les 8:43

Comment by Albert Lázaro-Tinaut.

Un blog molt interessant que he descobert gràcies a LA VANGUARDIA. L'enllaço amb la meva bitàcola TRANSEÜNT QUE ALBIRA EL NORD (http://transeuntquealbiraelnord.blogspot.com/)
Salutacions cordials.

29 de maig de 2010 a les 7:09

Comment by Elvira FR.

potser és moment de canvis....de vegades no ens fa bé donar voltes i voltes a les coses enlloc de fer-nos avançar ens paralitza

29 de maig de 2010 a les 12:06

Comment by Marta M.Q..

maria: Suposo que depén del perquè estan allà aquelles papallones, no?

Dissortat: I tant! La teoria és fàcil però la pràctica... Tot hauria de ser senzill, no?

L'illa dels monstres: A veure si tens raó... Jo sempre veig les dues cares de la moneda o gris, res de blanc i negre. Suposo que tot està en mans del temps també...La cançó molt estiuenca, gràcies! :)

Noemí: Merci! Ja sé que estem d'acord ;) Hi donem masses voltes a tot, no?

Albert: Benvingut al blog i gràcies! Ens veiem per aquí. Salutacions!

Elvira: Sí, però jo no puc evitar-ho! I és cert, a vegades això fa més mal que bé.

Gràcies a tots!

Publica un comentari a l'entrada