Blog Entry

Dualitats que no se'n van

dissabte, 26 de juny de 2010 by Marta M.Q. , under

I ara descarregar les fotografies de Sant Joan, que es veuen diferent a la pantalla de l'ordinador que a la càmera. Descobrir llums estranyes i tonalitats distintes, amb una lluna preciosa de fons, potser la causant d'aquests efectes del durant i després de la festa. I aquesta post-celebració ens deixa amb una dualitat estranya també, de no voler fer res i fer-ho tot alhora, d'estar contenta i trista, de creure que la majoria de cops s'hauria de parlar quan es calla i que d'altres, en canvi, s'hauria d'emmudir quan un es deixa anar i segurament així les coses ens anirien millor. Fer o no fer, sentir o deixar de sentir, dir o no dir. Sempre aquesta dualitat entre l'explícit i l'implícit, entre el benestar de la claror i l'atracció de la obscuritat, a l'estil de la història d'El fantasma de la òpera.

PD: La pel·lícula m'ha encantat! Per cert, la de la fotografia sóc jo, encara que ningú ho diria!

7 Responses to 'Dualitats que no se'n van'

26 de juny de 2010 a les 9:35

Comment by maria.

Sembla com si estiguéssis aguantant la lluna^-^.Tampoc l'he vist.Me l'apuntaré per buscar-la.

26 de juny de 2010 a les 11:14

Comment by Elvira FR.

Jo tinc el record de l'original, en blanc i negre i de l'any de la picor....no sé si veureu-la

27 de juny de 2010 a les 11:19

Comment by Mònica Pagès.

M'agrada molt la foto, Marta! Un flash de llum intensa, perfecte, que il.lumina la foscor que l'envolta. Una metàfora de tu mateixa, potser?

27 de juny de 2010 a les 14:23

Comment by kweilan.

A mi també em va agradar aquesta peli encara que la vaig veure ja fa anys. La foto, molt bona.

28 de juny de 2010 a les 5:33

Comment by caterinacortes.

Molt original la foto!! :D La pel·lícula no l'he vista però vaig llegir el llibre fa uns anys i me va encantar! ;)

29 de juny de 2010 a les 0:39

Comment by jordicine.

Jo en el seu dia la vaig descartar, però, després de llegir-te, passa a pelis pendents!

29 de juny de 2010 a les 3:27

Comment by Marta M.Q..

maria: Sí, o més ben dit semblo jo la lluna! Ja em diràs!

Elvira: Jo també he vist l'antiga; són dos estils molt diferents, ja que la de blanc i negre és més thriller/intriga i aquesta és un musical romàntic. A mi les 2 m'agraden!

Mònica: Moltes gràcies, maca! Devien ser els efectes dels conjurs d'aquella nit...

kweilan: Sí, és maca! La BSO és brutal.

caterinacortes: Merci! M'hauré de llegir el llibre, doncs!

jordicine: Per alguns seria classificada de nyonya; és possible però a mi m'agrada. És una mica estil Moulin Rouge :)

Publica un comentari a l'entrada