Quan estic enfadada o rabiosa condueixo més ràpid i bruscament, apujo el volum de la música per abaixar-ne el dels meus pensaments, se'm passa la gana i tinc la necessitat de desfogar-me per escrit o per telèfon. Però només el pas del temps m'ajuda a calmar-me. Les pors, les obsessions, les inseguretats, tot és una amalgama d'ancles de diferents mides que arroseguem i que pesen a l'estòmac, a l'estil de tatuatges que ens marquen i ens delaten, com diu la cançó, de gestos rebutjats, de peticions que se les endú el vent i de la mítica frase de 'las cosas no siempre son lo que parecen', una expressió que burxa dintre el nostre inconscient com una advertència constant. El pitjor de tot és la confusió, la ambigüetat que genera, que s'estén a gran part de les coses que ens passen dia a rera dia i que mai sabrem si són veritat, mentida o simplement suposicions.
10 sense Gabo
Fa 2 dies
7 Responses to 'It's all about this broken feelings'
Comment by Bargalloneta.
Una amiga una vegada em va dir, el temps ho cura tot.... jo no la vaig entendre en el seu moment, al llarg del temps he apres que la paciencia , la calma i deixar passar el temps fan que tot ho vegis diferent,
Comment by Jordicine.
Com t'entenc. A mi els nervis em van directament a l'estòmac, que actualment el tinc fet un nyap! Conduïr no m'agrada massa. Ho faig quasi per obligació. Per cert, ahir vaig veure 'The last station' i em va agradar. Gràcies per la recomanació. Un petó i fins aviat.
Comment by ◊ dissident ◊.
El temps només mitiga algunes coses, però altres perduren sempre. Premer l'acceledor del cotxe és una cosa que fem en general i que no està gens bé. Controla eixe tipus de desfogament perquè ja saps que és força perillós, malgrat que jo també ho faig.
Calma i raonalització.
Salut!
Les adversitat que mos presenta la vida tots les afrontem de formes diferent. La ràbia inicial és del més normal, cadascú amb les seves reaccions, i amb el temps s'aprèn a veure diferent o mos resignam, no ho sé. A vegades aqella frase de "si no ha passat és que no convenia" me molesta. Abans no però ara la trob una forma molt pobre de voler acontentar-mos però clar, a vegades, què has de fer sinó? És complicat i amb moments així, malauradament (o no, mai se sap) mos hi trobarem molts cops a la vida...
Comment by maria.
Sembla que m'hagis descrit a mi mateixa^^.Molt bona música.I molta força!
Comment by Marta M.Q. .
Bargalloneta: Sí, ho veus diferent, però mai s'obliden. Almenys a mi certes coses sem claven com agulles i no hi ha manera que se m'esborrin del cap i del cor.
jordicine: Sí, jo quan estic malament tot recau en l'estòmac! Espero que estiguis millor i m'alegro que t'agradés :)Doncs a mi conduir m'encanta! En alguna cosa havíem de discernir! petons
Dissortat: Tens tota la raó!Sovint les emocions ceguen la raó. Però sí, al volant i en general hem de buscar més moderació. Salutacions
caterinacortes: Sí, estic d'acord amb tu. És una frase de comoditat i resignació, com donant la 'culpa' al destí quan som nosaltres, amb els nostres actes, que ens anem forjant el nostre camí.
maria: Doncs així ens assemblem ;) Gràcies guapa!
Comment by Las cosas que nunca se dicen....
Quan el nostre benestar emocional no està en equilibri, quan una preocupació ens angoixa, i no fa més que donar voltes dins la nostra ment, molts cops es tradueix en un símptoma físic com pot ser l'estòmac.
En aquests casos, el que crec que cal fer és aturar-se un moment, fer un treball d'autoescolta, posar atenció plena en allò que sentim... a continuació detectar les creences subjectives que ens han dut a sentir el que estem sentint, sense jutjar-les, sense jutjar-nos. I un cop arribats en aquest punt trencar aquelles creences, aquelles "veritats" autoestablertes que no sempre són positives, i trobar-ne les que realment ens faran tornar a estar bé amb el que tenim, a afrontar el que sigui amb la millor actitud possible.
És cert que el temps disminueix la intensitat dels conflictes, les pors immediates, la ràbia... però qui diu que desapareguin? no sempre el temps ho cura tot, no sempre aprenem dels errors en l'actitud que adoptem per afrontar les dificultats, perquè si ho ja ho fèsim com més grans més saviesa emocional i em sembla que no és així per la gran majoria.
Però tothom té capacitat per canviar aquelles coses que ens fan sentir malament, només cal, a vegades una brúixola, una actitud creativa que ens guiï o algú que ens acompanyi.
No m'agrada sentir-me perdut, i quan ho estic, per petites coses, sé que a dins meu hi ha la resposta.
Una abraçada,
Jordi
Publica un comentari a l'entrada