Blog Entry

¿Sólo puedes pensar en eso?

divendres, 2 de juliol del 2010 by Marta M.Q. , under

Cada uno de nosotros lleva una obsesión consigo, un fuego que nos quema por dentro, una electricidad que nos mueve en nuestro día a día al andar. Billy Elliot, con 11 años, descubre que su sino es el baile, concretamente el ballet. Él se desmarca de lo que se espera, de lo convenido, como el boxeo u otro tipo de profesión más masculina. Pero uno no puede ignorar lo que lleva en la sangre. Por otra parte, su padre -como su hermano- parece que sólo vive para la minería. La abuela de Billy no puede dejar de recordar que cuando era joven iba para bailarina profesional. Y la profesora de baile que, según Elliot, se refugia en enseñar para ahogar sus frustraciones en el ámbito personal. Y su amigo, que también descubre una faceta que hasta entonces desconocía y no muy bien vista tampoco. Cada uno inmerso en su mundo, con sus secretos y anhelos. La película habla de la soledad (claramente lo vemos en las últimas imágenes del film), de los sueños por cumplir, el esfuerzo, la perseverancia y la no rendición ante lo que queremos, digan lo que digan.

PD: La vaig veure ahir al cicle de cinema a l'aire lliure de l'Illa Diagonal, molt recomenable per desconnectar de l'estrés de la ciutat i de la rutina!

Fotografía: Musicatic

8 Responses to '¿Sólo puedes pensar en eso?'

2 de juliol del 2010, a les 8:23

Comment by Elfreelang.

Una pel.lícula molt recomanable com molt bé expliques

2 de juliol del 2010, a les 9:09

Comment by ◊ dissident ◊.

Una película genial, que dice mucho en favor del tesón con que las personas deberíamos intentar alcanzar nuestras metas. Una peli muy tierna y el niño Billy todo un actorazo.

Coincido contigo, Marta y creo que es muy recomendable.

Saludos

2 de juliol del 2010, a les 12:32

Comment by maria.

Aquesta si que l'he vist.`-^I estic completament d'acord amb tu. Molt recomanable, si més no per no perdre les esperances a l'hora de perseguir un somni.

3 de juliol del 2010, a les 15:06

Comment by Las cosas que nunca se dicen....

Si com dius cadascú de nosaltres porta una "passió" a dins, primer caldrà trobar-la, a vegades no et troba ella a tu. Pot ser la passió per la música (tocant un instrument, cantant, escrivint música), per l'escriptura, per la lectura, per la fotografia, per un esport, o simplement per ajudar als altres (per mi la passió més gratificant, sense cap mena de dubte).

Em plantejo el que pot passar si durant un temps, o durant tota la vida, penses que la teva passió és una, fins que al final te n'adones que el teu somni, era un error, que realment no ho era, però que ho vas creure amb totes les teves forces.
O anant més enllà, i si resulta que en realitat, no tens cap obsessió/passió a dins teu, simplement vas fent, sense cap objectiu en concret.
Només són reflexions.
Gràcies per recordar-me aquesta peli.

4 de juliol del 2010, a les 5:59

Comment by Marta M.Q. .

Elvira: Sí, em va agradar molt! El nen és genial.

Dissortat: Sí, l'actor que fa de Billy ho fa molt bé, m'encanta com balla!Sens dubte, el noi és un bon exemple de voluntat i dedicació. Salutacions!

maria: Tu ho has dit! Mai s'ha de perdre la il·lusió i les ganes ni deixar de persistir per allò que volem.

Las cosas que nunca se dicen: Jo crec que, conscient o inconscientment, tots tenim un somni que destaca per sobre dels altres, un àmbit de la nostra vida que volem explotar i que ens faci de guia, d'alguna manera. Sí, entenc què vols dir, hi ha gent que no acaba de trobar el seu foc o el seu lloc, però sóc optimista i crec que al final tot el que es perd o no es troba s'acaba trobant. Una mica de buscar i esperar. De res ;) Gràcies a tu per les reflexions

6 de juliol del 2010, a les 0:10


La vaig veure quan la varen estrenar. M'encanten els films anglesos! Com bé dius és una pel·lícula que ens ensenya a lluitar pels nostres somnis i il·lusions, costi el que costi, perquè no sempre els que ens envolten ens donaran el suport que necessitem.

Abraçades!

6 de juliol del 2010, a les 1:48


La vaig veure quan la varen estrenar. M'encanten els films anglesos! Com bé dius és una pel·lícula que ens ensenya a lluitar pels nostres somnis i il·lusions, costi el que costi, perquè no sempre els que ens envolten ens donaran el suport que necessitem.

Abraçades!

caterinacortes (http://caterinacortes.wordpress.com/)

6 de juliol del 2010, a les 1:59

Comment by Marta M.Q. .

Caterina! A mi és que m'agrada el cinema en general, no et sabria dir cap a on em decanto. La pel·lícula és maca i ell balla molt bé! Abraçades per tu també!

PD: He hagut de publicar jo el comment perquè tinc problemes amb el gmail :S

Publica un comentari a l'entrada