Blog Entry

Mundos para-lelos

divendres, 13 d’agost del 2010 by Marta M.Q. , under

Acá no somos libres. Debemos dejar la más inaplazable ocupación para correr tras los espejos cuando ustedes van a mirarse. Nos toca sonreír falsamente, excoriar la piel, improvisar el llanto, ejecutar los movimientos más absurdos...todo para no decepcionarlos o asustarlos, para alimentar su vanidad, para corroborar diagnósticos, para que no los acusen de locos.

(Guillermo Bustamante) (Por favor, sea breve 2)

5 Responses to 'Mundos para-lelos'

13 d’agost del 2010, a les 10:04


"HAMLET - ¿Parece, señora? No: es. En mí no hay parecer.
No es mi capa negra, buena madre,
ni mi constante luto riguroso,
ni suspiros de un aliento entrecortado,
no, ni rios que manan de los ojos,
ni expresión decaída de la cara,
con todos los modos, formas y muestras de dolor,
lo que puede retratarme; todo eso es "parecer",
pues son gestos que se pueden simular.
Lo que yo llevo dentro no se expresa;
lo demás es ropaje de la pena.

Hamlet - W. Shakespeare"



ESTIKE

13 d’agost del 2010, a les 15:01

Comment by Mònica Pagès.

Fragmento duro, Marta. Leerlo me ha producido cierto desasosiego en estos momentos de descanso y desidia estival. No por ello, agradecerte el post. Una abraçada!

14 d’agost del 2010, a les 1:58

Comment by ◊ dissident ◊.

Qué sufridos son los espejos. Nunca hubiese pensado en ello.

Saludos

16 d’agost del 2010, a les 5:57

Comment by Estike.

gràcies per entrar al meu blog, el teu està mb i també promet molt! jejej...


Has de revisionar The Brown Bunny, el segon cop es veu des de una óptica completament diferent; cada mirada, cada pla enfocant l'horitzó, la música, el silenci, el tó de veu sense ánima...tot desprèn una melancolía mai expressada en el cine.

17 d’agost del 2010, a les 5:20


Ara entenc perquè a vegades els miralls no són moltes vegades un element estimat per l'home. Un relat duret però que arriba molt endins :)

Publica un comentari a l'entrada