Blog Entry

Plou i fa sol

dissabte, 21 d’agost de 2010 by Marta M.Q. , under

Sovint es tracta no només de tenir somnis, sinó també de compartir-los. Passegem tots plegats per les festes de Gràcia i ens fem bastantes fotografies -sobretot al carrer 'Bola de Drac'-, sense vergonya, com si no estiguéssim a Barcelona. En un local, abans de sopar, parlem de les xarxes socials. Més tard, a la televisió d'un altre bar, ens quedem embadalits amb un petit tresor de cançó, sobretot amb l'inici. Passen hits actuals així com d'altres antics -Maneater o Video killed the radio star- que em provoquen comentaris estil "és la que sona a la pel·lícula de Novia a la fuga" o "és Singstar total!", entre d'altres que fem i que ens porten a encadenar pensaments i records i ens fan esbossar somriures, tant nostàlgics com esperançadors.

I ara, en aquesta mena de malenconia, m'he enrecordat que fa pocs dies la meva mare em va trobar l'àlbum de fotografies de les Spice Girls. Quins temps!

6 Responses to 'Plou i fa sol'

21 d’agost de 2010 a les 6:21

Comment by Elvira FR.

El temps passa però és bo que passi i nosaltres passem amb ell...melangia...festa...records i cançons ...

23 d’agost de 2010 a les 7:54

Comment by Estike.

prefiero los recuerdos malos o tristes a los felices. Si puedes recordar y compartir algo triste es porque te sientes suficientemente "bien" como para poder ver de cara tal recuerdo, para enfrentarte a él y hasta simpatizar con él. Los recuerdos felices pueden ser paradógicamente los más tristes, pues los recuerdos fueron y no son, y si no son en el presente es que existe un vacío en tu interior.

23 d’agost de 2010 a les 9:18

Comment by Bargalloneta.

ostres les spice girls!!! quins temps aquells.... jo les odiava!!!

23 d’agost de 2010 a les 23:47

Comment by Mireia.

je, je, je, que bo això de les Spice!!!

25 d’agost de 2010 a les 11:28

Comment by jordicine.

Ens fem grans, MARTA; alguns més ràpid que altres. Un petó.

26 d’agost de 2010 a les 1:16

Comment by Leti.

Les fotos de les Spice girls que vam comentar un dia que les dues havíem col·leccionat i que tu havies perdut. M'alegro d'aquest retrobament! els records d'èpoques felices com la infància o adolescència sempre senten bé, et fan enyorar uns temps en què, no sé si eres més feliç, però si que la vida era més fàcil.
petonets

Leti

Publica un comentari a l'entrada