Blog Entry

Zigzaguejar

dimecres, 4 d’agost de 2010 by Marta M.Q. , under

La tendència a la dramatització la he heretat de ma mare i la paciència, del meu pare. Em desestabilitzen les tempestes d'estiu, els cels ennuvolats i les baixes temperatures o certes paraules que no toquen o que no arriben (o que arriben massa tard). Em fa ràbia, però em tranquil·litza, matar el temps mort, les frustracions i certes converses en els cigarrets. Em bloqueja trobar-me davant d'un riu que es bifurca, com la Pocahontas tot remant, río abajo, com exemplificava un amic meu. Em fascinen les històries, explicades i sobretot per explicar, però la meva pròpia em fa molt i molt de respecte.
Fotografía: Portal de noticias

6 Responses to 'Zigzaguejar'

4 d’agost de 2010 a les 6:27


a vegades les corrents del riu poden ser perilloses, alienes a la teva voluntat, et poden conduir cap a una o altre bifurcació. No deixis de remar..

4 d’agost de 2010 a les 8:19

Comment by jordicine.

Acostuma a passar. Un dia, en un comentari al blog, una dona em va dir que el cinema i els llibres, que m'encanten -com a tu, feien que no pensés tant en la meva vida. Em vaig quedar a quadres! T'entenc perfectament, pero no fumo. Ja ja ja. Fins aviat. Un petó.

4 d’agost de 2010 a les 10:01


¿en "mi vida" o en "su vida"? no sé si he entendido bien la frase pero de todas formas estoy bastante de acuerdo con la mujer, al fin y al cabo libros y peliculas nos sirven para dejar de pensar en lo decadente que resulta el mundo donde vivimos y así conseguir ser un poco más felices.

ESTIKE

4 d’agost de 2010 a les 12:43

Comment by maria.

A vegades aquestes bifurcacions dels rius són les que ens posen a prova.Tu endavant!

5 d’agost de 2010 a les 3:53

Comment by Elvira FR.

La vida ja és una ziga-zaga ....decidir-se és complicat...potser de vegades és millor saltar enlloc de triar un camí

6 d’agost de 2010 a les 15:45

Comment by Mònica Pagès.

Les bifurcacions a la vida ens donen l'oportunitat de replantejar si el camí que hem seguit és el que ralment voliem... són oportunitats per al canvi que han de ser benvingudes, tot i que ens bloquegin o ens angoixin. Endavant Marta!! Una abraçada.

Publica un comentari a l'entrada