Blog Entry

Nerviós

divendres, 3 de setembre de 2010 by Marta M.Q. , under




"M'alleuja molt saber que l'univers és definitivament inexplicable. Començava a pensar que era culpa meva. (...) Divendres em vaig despertar i, com que l'univers s'està expandint, vaig trigar més que de costum a trobar la bata. Això em va fer sortir amb retard cap a la feina, i com que el concepte de dalt i baix és relatiu, l'ascensor on vaig entrar va anar al sostre, on era molt difícil cridar un taxi. (...)

Pura Anarquia, Woody Allen

Fotografía: 2FERRecords

6 Responses to 'Nerviós'

3 de setembre de 2010 a les 4:40

Comment by òscar.

Després de molts (i molts) episodis de "Bárrio Sésamo", vaig adonar-me que el concepte "arriba", "abajo" i especialment el "alrededor" era relatiu.

Insisteixo; després de molts episodis.

3 de setembre de 2010 a les 11:53

Comment by Estike.

tiene gracia si mientras lo lees te imaginas a Woody contandolo con su característica voz (doblada) mientras hace de las suyas con la neurosis a la que tan acostumbrados estamos. Leerlo sin conocerlo de antemano resulta complicado meterse en el texto y que te haga la misma gracia, lo que significa que, al fin y al cabo, su humor es único e inconfundible.

4 de setembre de 2010 a les 4:09

Comment by Elvira FR.

Molt bona deu ser per això....culpa de l'univers...

7 de setembre de 2010 a les 3:24

Comment by Marta M.Q..

òscar: Jejeje. Sí, en el fons tot és relatiu! És un concepte que m'encanta i em desconcerta alhora...

Estike: Estoy de acuerdo contigo! Con la voz de Joan Pera, no? ;)

Elvira: A l'univers li agrada jugar amb nosaltres, com el Woody amb els seus personatges!

Està força bé el llibre, us el recomano!

7 de setembre de 2010 a les 7:55

Comment by Annapolis.

jajajaja que boo! només amb aquest petit fragment m'han entrat ganes de llegir-me el llibre! :) que gran el Woody!

7 de setembre de 2010 a les 12:23

Comment by Estike.

¿que guste lo "relativo" es algo así como tener un pretexto ante el miedo a equivocarse o hacer algo mal? es decir, uno que piensa "integramente" queda desnudo ante la evidencia, pues es blanco o negro. En cambio, si piensas de forma relativa, siempre te queda un poco la excusa de "es que todo es relativo" ni nada es negro ni blanco, todo queda como entredicho.

Publica un comentari a l'entrada