Blog Entry

Un delirium tremens abstemi

divendres, 17 de setembre de 2010 by Marta M.Q. , under

Tenir febre és com estar drogat, com va dir ahir el meu pare. Passar de 39 graus a 35, d'ulls envidriats a moments puntuals de revifada, no deu ser gaire bo. Com quan un dia fa un sol de justícia i al dia següent tot està inundat, i així anem fent. Però els efectes ja deuen ser això: arribar a pensar que t'has convertit en una granota - però amb dos ganglis inflats- llefiscosa per la febre (o per la baixada d'aquesta) i veure't verda al mirall, o groguenca. Sentir que et piten les orelles de dolor, més intensament que després d'una nit a una discoteca. Imaginar-te més d'un cop amb un drap, netejant el coll i les orelles amb esmerç per poder tornar a la normalitat.

8 Responses to 'Un delirium tremens abstemi'

17 de setembre de 2010 a les 6:20

Comment by lolita lagarto.

mai no ho havia vist així, sempre pensava l'important és que baixi la febre, però és clar potser tinguis raó passar d'un estat a l'altre tan ràpid.. no sé, natural segur que no ho és.
Que et milloris!!
(em sembla que avui blogger m'acceptarà penja el comentari, mai no puc, .. a veure...)

17 de setembre de 2010 a les 8:20

Comment by maria.

Cuida't molt!

17 de setembre de 2010 a les 10:18

Comment by S.N..

Ai pobre...però a vegades és millor tenir febre que no t'enteres de res que trobar-te fatal i no tenir-ne!! Ànims.

17 de setembre de 2010 a les 11:28

Comment by Elvira FR.

Milora't!!!

17 de setembre de 2010 a les 22:31

Comment by Bargalloneta.

Així és com em sentia la setmana passada.... sort que ja ha passt!

18 de setembre de 2010 a les 5:48

Comment by Mireia.

És horrible, tenir febra!!!

20 de setembre de 2010 a les 4:52

Comment by Marta M.Q..

Lolita, per fi has pogut! :)

Gràcies a tots pels vostres missatges encoratjadors!

22 de setembre de 2010 a les 0:49

Comment by jordicine.

Duríssim! 39 és moltíssim. Sort que ja has deixat tot això enrere. Un petó.

Publica un comentari a l'entrada