Blog Entry

This is the life

dimecres, 3 de novembre del 2010 by Marta M.Q. , under

Les coses canvien. Perquè toca, perquè ho busquem, perquè sí, és així, encara que ens faci por, encara que arribin d'imprevist, massa d'hora o massa tard, i malgrat que siguin canvis positius, nostres o d'altres, ens fan aturar en sec i recapitular, inventariar el que hem acumulat al llarg dels anys, els somnis i les frustracions, una faldilla de quan era petita per aquí, una bossa plena d'entrades de cinema, de postals i mapes i vés a saber què més, escrits que sóc incapaç de rellegir, fotografies que havia oblidat... En definitiva, retrobar-me amb instants feliços que ara el temps ha capgirat, tenyint-me'ls de malenconia, de cançó agredolça de fons, d'olor d'armari tancat. This is the life.

6 Responses to 'This is the life'

3 de novembre del 2010, a les 12:50


Cambiar es algo necesario, de esta manera llegamos a saber lo que nos gusta, lo que no y quien podemos llegar a ser. Creo que siempre tenemos que ir recordando, como en el colegio que nos hacían exámenes cada 2-3 temas, pero con el paso de los años y así no olvidar ni lo bueno ni lo malo, porque todo ayuda.
Gran canción, la escucho muy a menudo.

3 de novembre del 2010, a les 15:24

Comment by S.N..

La tardor és un bon moment per a fer tot això, sempre és necessari que les coses pugin i baixin, vagin i tornin...és l'equilibri dinàmic...

3 de novembre del 2010, a les 16:03

Comment by maria.

I sort que canvien.Si sempre fossin iguals,no creus que seria molt avorrit?

3 de novembre del 2010, a les 16:30

Comment by Las cosas que nunca se dicen....

El teu post em fa plantejar forces preguntes. Per què em fa por que les coses canviïn? A què em vull agafar? per què m'incomoda la incertesa davant els canvis? és que estic buscant la seguretat?
Què em porta pensar en l'acumulació dels moments passats? tant els bons com els dolents?

No vull melangia, no vull emocions agredolces, i no accepto que "la vida sigui així". Jo decideixo els meus pensaments, i per tant, les emocions que tindré. Així és la meva vida.

Una abraçada,
Jordi

4 de novembre del 2010, a les 4:06

Comment by Estike.

creemos (o nos hacen creer) que los cambios son buenos, aunque no sepamos muy bien el porque. Decimos que sino la vida es muy aburrida (¿¿¿???) o que así vemos lo que nos gusta y lo que no (poco pragmatico pues muchos cambios suelen ser irreversibles, y si desubres que ha sido a peor no hay vuelta atrás), pero lo único que queda reflejado en dicha voluntad de cambio es la insatisfacción interior de dicha persona. Cuando quieres cambiar algo es que lo que tienes no te gusta, a no ser que "te guste" pero prefieras algo mejor, entrando así en un bucle sin fin, que resulta incluso peor.

19 de novembre del 2010, a les 4:34

Comment by Marta M.Q. .

Gràcies per les vostres opinions i reflexions!! :) Petons

Publica un comentari a l'entrada