Blog Entry

Eat pray love

dissabte, 15 de gener del 2011 by Marta M.Q. , under

A vegades recordo la típica frase: Ningú va dir que seria fàcil. Ja no sé si és més traïdora la realitat o la imaginació. Me n'he adonat amb el temps que la realitat de cadascú és enormement complexa i que la majoria de gent es veu amb la potestat de resumir la dels altres, de forma falsa simplificar-la i després dedicar-se a jutjar-la (una mica com li passa ara a la Shakira?). M'agrada parlar amb la gent, saber què els hi passa, què els preocupa, quins cordes els arrosseguen i quines vies de sortida hi veuen. Aquelles hores per parlar, compartir i trobar solucions conjuntes a tot i a res alhora. Perquè tot és relatiu, sobretot quan parlem de nosaltres i de situacions, i tot és possible i potser per això tenim vertigen.

M'estic llegint Come reza ama. La protagonista se n'adona que ja no vol continuar casada i amb la vida 'ideal' que suposadament tenia i la feia feliç. Sempre ha estat encadenant relacions des que era joveneta i mai ha sabut estar sola. Per això es planta i decideix buscar-se a ella mateixa i escapa a Itàlia, a la Índia i Indonesia. És una història empàtica, però personalment és un exemple de com no s'ha d'escriure. No obstant, hi han paràgrafs com aquests que no et deixen indiferent:

"People think a soul mate is your perfect fit, and that's what everyone wants. But a true soul mate is a mirror, the person who shows you everything that is holding you back, the person who brings you to your own attention so you can change your life.

A true soul mate is probably the most important person you'll ever meet, because they tear down your walls and smack you awake. But to live with a soul mate forever? Nah. Too painful. Soul mates, they come into your life just to reveal another layer of yourself to you, and then leave.

A soul mates purpose is to shake you up, tear apart your ego a little bit, show you your obstacles and addictions, break your heart open so new light can get in, make you so desperate and out of control that you have to transform your life, then introduce you to your spiritual master..."



"If I love you, I will carry for you all your pain, I will assume for you all your debts (in every definition of the word), I will protect you from your own insecurity, I will protect upon you all sorts of good qualities that you have never actually cultivated in yourself and I will buy Christmas presents for your entire family. I will give you the sun and the rain, and if they are not available, I will give you a sun check and a rain check. I will give you all this and more, until I get so exhausted and depleted that the only way I can recover my energy is by becoming infatuated with someone else."

3 Responses to 'Eat pray love'

15 de gener del 2011, a les 9:26


Miré la película por aburrimiento, no era algo que planease, si hubieses publicado este post antes quizá me lo hubiese pensado mejor.

Supongo que la gente habla de los demás por el miedo a que hablen de ellos, cruel relatividad... siempre metiéndose por los rincones.

15 de gener del 2011, a les 9:45

Comment by maria.

Sempre m'ha fet una mica enrera aquests llibre,pels protagonistes de la pel·lícula.No m'agrada en Bardem.Però bé,després de llegir el paràgraf potser li hauré de donar una oportunitat.

17 de gener del 2011, a les 8:28


Bonica reflexió^^

La veritat és que jo no he vist la pel·lícula, ni tinc intenció de llegir-me el llibre, però m'ha agradat el fragment:)

Publica un comentari a l'entrada