Blog Entry

La Molinera

dimarts, 8 de març de 2011 by Marta M.Q. , under

La Martirio cautivó ayer por la noche en El Molino con su voz, su buen humor y sus divertidas y melancólicas canciones, con risas y ojos húmedos entre "Mi marío tiene, por fin, la tarde libre, y a empujar los carritos, que ole, nos vamos al hiper" y "Aunque no quise el regreso, siempre se vuelve al primer amor" (Volver) y "Que primero hay que saber sufrir, después amar, después partir...". Destaco la magnífica Quisiera amarte menos, una de mis preferidas, con aquella frase de que siempre en el amor hay uno que entrega su vida y el otro sólo se deja querer.

Arropada por un público mayoritariamente gay, la Martirio hizo un repaso por su carrera a través de sus canciones más míticas: Romance de la rosa, El productor, Naranjo en flor, Las mil calorías, Ojos verdes, María la portuguesa... La Martirio -o también La Molinera, como ayer algún seguidor la nombró- destiló arte y sentimiento en Barcelona.

4 Responses to 'La Molinera'

9 de març de 2011 a les 4:04

Comment by Elfreelang.

Feia temps que no en sentia parlar de la Martirio sempre l'he trobat original i surreal que fa un humor irreverent i intel·ligent i a més canta bé!

9 de març de 2011 a les 6:03


la gordi me llaman Don Manué!!

10 de març de 2011 a les 0:29

Comment by jordicine.

A mi mai m'ha agradat massa. Em costa prendre-me-la seriosament. Un petó, MARTA M.Q.

10 de març de 2011 a les 13:58

Comment by Marta M.Q..

Elfreelang: tu ho has dit! Jo no la coneixia i em va agradar molt! Divertida, espontània i amb algunes cançons també tristes molt maques! Jo no sabia que la de Volver (peli Almodóvar) era seva!

Helenita! nos reímos y nos emocionamos, no? :)

jordicine: Les cançons còmiques són simpàtiques i d'un estil perquè no te les prenguis seriosament. Les altres més melancòliques no tenen res a veure amb aquest registre. M'havien dit que era un mite i mira, m'agrada conèixer coses noves. Un petó

Publica un comentari a l'entrada