Blog Entry

No em diguis el que no pots fer

dimarts, 24 de maig de 2011 by Marta M.Q. , under

Només deia "no puc fer-ho", i al final, potser una mica per orgull i com a repte personal, vaig caminar per aquella corda, sentint com si estigués al circ o a un casting de Lost. Des d'abaix no semblava gaire difícil, i a més a més amb arnès, però des de dalt era una altra cosa, com el que parlem sovint de la teoria i la pràtica, o el destí i la voluntat fins i tot. Alguna cosa així com el que va dir Galeano: "La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar".

PD: "Al fin y al cabo, somos lo que hacemos para cambiar lo que somos".

2 Responses to 'No em diguis el que no pots fer'

24 de maig de 2011 a les 13:44

Comment by Elfreelang.

Sí serveix per avançar i és el que hem de fer!

25 de maig de 2011 a les 6:26

Comment by Marienkafer.

Justo ayer pensaba en horizontes! La verdad es que el querer tiene mucha fuerza y en ciertas ocasiones nos da ese pequeño empujón que necesitamos. Espero que al final disfrutaras de caminar por la cuerda. Galeano tiene razón y el horizonte sólo se acercará el último día para saber que ha merecido la pena toda la "caminata"

Un beso!

Publica un comentari a l'entrada