Avui he pensat que m'agradaria tenir un colador de somnis, i potser un altre de realitats, perquè hi ha una línia ben fina entre aquests dos móns. No sé quin dels dos tindria més polpa i quin més suc. No són etapes, em dic, vivim moltes vides en una sola i no dóna temps de pair-les. L'Olivia de Fringe s'endinsa en el tanc d'aigua, moguda per la curiositat i la necessitat d'aquest estrany binomi del record i l'oblit. Quan ella surt del recinte recorda més que mai, amb seqüel·les en forma de ràfegues reveladores i colpidores. Sort de l'esbojarrat Walter, que de tant en tant fa aflorar un somriure, i de la protecció del Peter. I de les explosions que desapareixen quan obrim els ulls, els enigmes que deixen de ser-ho i les boleres terapèutiques.
Blog Entry
La fòrmula de l'oblit
dimarts, 28 de juny del 2011 by Marta M.Q. , under reflexions, sèries de televisió
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 Responses to 'La fòrmula de l'oblit'
Comment by Sergi.
Sí, en Walter té punts graciosos. La primera temporada estava molt bé, tot és sorprenent. Però després s'embolica una mica i fa mandra.
No he vist ni un capítol d'aquesta sèrie. N'he sentit a parlar, però jo sempre prefereixo veure pelis. No m'agrada estar pendent d'una sèrie. Un petó, MARTA M.Q. JORDICINE.
Comment by maria.
Doncs a mi la primera temporada em semblava normaleta,sempre amb un únic argument.Però ara,ara m'encanta.Cada capítol és un tema que t'hi fa pensar durant tot l'endemà.
Publica un comentari a l'entrada