Ahir a la nit vam adonar-nos que certs llocs ja ens queden grans o, més ben dit, ens queden petits perquè nosaltres ens hem fet grans. Com la roba, déiem, o els records que han quedat descompassats amb la nostra vida d'ara. Els divendres estem cansats i es podria dir que gaudim més d'un dia de platja i paella que d'una festa a deshores. Els casaments van en augment i els nostres temes de conversa ja no són suposicions i somnis, sinó realitats cada cop més tangibles i properes. Això sí, seguim fent tonteries, com pujar als llits elàstics de les fires, menjar dos petit suisse o llogar una moto dient: "Quan ho sapiguen els meus pares..."
10 sense Gabo
Fa 3 dies
2 Responses to 'Samarretes estretes'
Comment by Sergi.
Què es pot dir d'aquest post... doncs que amen. Només això. Ara, que les nits de Martini no ens les treu ningú encara!
Pues me uno a XeXu con ese amen, jajaja. De vez en cuando pasan cosas o tenemos ciertas conversaciones que nos indican que el tiempo pasa, que cambiamos sin darnos cuenta, pero hay veces que merece la pena ese cambio incluso merece la pena seguir haciendo de vez en cuando esas pequeñas "locuras" para no perder el espíritu aventurero.
Un beso y a seguir disfrutando del calor!
Publica un comentari a l'entrada