Tot torna. Res mor mentre ho recordem i en parlem. Que si Bola de drac, Plats bruts, cançons desenterrades, una conversa "que si tu...que si jo" que és la mateixa història, en realitat. Però seguim avançant, tot i que a vegades no ens ho sembli, i vivim del somni i de les esperances que trenen les distàncies. Tots tenim un deix melancòlic als ulls quan algú diu en veu alta un nom, una època, un destí. Aleshores, fugissers, fem la maleta -cap endavant, sempre cap endavant-, perquè sabem que la mirada cap al passat està esbiaixada. Al final, sempre unes paraules dolces i reconfortants ens fan aterrar, els ulls s'acluquen i esbossem un somriure.
10 sense Gabo
Fa 2 dies
1 Responses to “La mateixa història”
Comment by Sergi.
Això de fugir endavant és un esport de risc. Però com que molts cops ens funciona... M'ha agradat això de que la mirada al passat està esbiaixada, quanta raó!
Publica un comentari a l'entrada