Sortint de la feina, a l'hora de dinar, somniàvem què faríem si fòssim milionaris: fer la volta al món, comprar-nos cases, un bon cotxe? Això és el que volem, el que ens fa feliços? I després què? Ens hem quedat pensatius, entre el dubte de la resposta precisa, la falsa esperança i la repressió final de pensaments així. Que els diners donen independència, sí, però no la felicitat. I, no ho oblidem, responsabilitats.
Després de llargues converses, m'he adonat que una de les claus consisteix en treballar del que t'agrada. Ja no dic treballar (que, ara per ara, també), sinó disfrutar amb el que fas i tenir unes bones condicions laborals. Alguns estan esclavitzats durant hores, d'altres treballen gratuitament o cobren poc, i tots pensen que, algun dia, quan surtin d'aquesta voràgine, podran dedicar temps a allò que realment volen.
En general, tots pensem en avui, en el dia a dia, i no veiem més enllà, i el temps passa i després només queda el "m'hagués agradat, però". Escriure és en el que penso quan em baixo del tren de la rutina. No permetré que t'arraconin.
4 Responses to 'No permetré que t'arraconin'
Comment by noia de vidre.
preciós i real.
Jo sempre dic: elsdiners no dónen la felicitat, sempre i quan estiguis pelnivell de subsistencia.Quan realment els necessites si que dónen la felicitat,però sinó,no.
Comment by ricard.
Els diners no donen la felicitat, però ajuden. si jo tingués prou diners, deixaria la feina que tinc i em dedicaria a allò que m'agrada...
Escribe, escribe! Hacer lo que nos gusta, por poco tiempo que le podamos dedicar, creo que es una manera de tener los pies en la tierra, de no perdernos y seguir siendo quien somos. El que inventó el dinero se quedó a gusto...
Un beso!
Comment by Jordicine.
Ens agrada que escriguis, MARTA M.Q. Ja ho saps. Una abraçad ai fins aviat.
Publica un comentari a l'entrada