Sexe i salmó

Feia temps que no sortia del teatre dient que una obra és dolenta. L'habitació blava és un ritual de sexe sense pausa i sense rerafons, una consecució d'escenes sexuals explícites sense història, només trossos de diàleg sense profunditat ni gràcia. He llegit en algun lloc "una reflexió excepcional..." i jo crec que precisament deixa poc lloc a la reflexió. La obra està dividida en moltes escenes amb diferents parelles, on tots són infidels entre ells. Podria haver estat un interessant símil a la pel·lícula Closer, però hi falta el bon gust, el joc de paraules, una bona trama. Només dos moments se salven: quan el músic canta una cançó -que li dóna nom a la obra- amb una guitarra i quan es projecta a la paret de l'habitació les diferents parelles fent l'amor i apareixen l'home (David Selvas, també director aquí) i la seva dona i es fusionen amb la seva imatge projectada a la paret.

En canvi, La Pesca del Salmón de Yemen és una pel·lícula excepcional: intel·ligent i còmica (clarament d'humor britànic, ràpid i agut), amb un bon guió i uns personatges interessants i, a més, amb la interpretació de l'Ewan McGregor. És un film sense romanticisme, però amb una història d'amor. Però, sobretot, és un himne a la superació, a trencar tòpics i  impossibles i lluitar contra la rutina, tant en la vida privada com en la pública. Personalment, també em van agradar molt les figures del xeic àrab i de la Kristin Scott Thomas, fent de directora del gabinet de comunicació del Primer Ministre. S'ha de veure.