Blog Entry

Sólo una noche

dimecres, 22 de juny de 2011 by Marta M.Q. , under

Els dubtes ho emboliquen tot. Si ell o ella ho fa, o està clar que ho farà, jo també ho faig, o penso en fer-ho. Com a Origen: quan des de fora ens inculquen una idea i nosaltres mateixos ens la creiem, ja no hi ha manera d'ignorar-ho. El nucli de Sólo una noche (Last night) és la temptació: La única manera de superar la temptació és caure en ella (Oscar Wilde) i Pots ser feliç però, tot i així, et sentiràs temptat.

Això és el que succeeix en el idílic matrimoni entre Joanna (Keira Knightley) i Michael (Sam Worthington). Ella comença a desconfiar quan en un sopar detecta complicitat entre el seu marit i la Laura (Eva Mendes), una atractiva companya de feina d'en Michael. A l'endemà, ell marxa uns dies de viatge de negocis i la Joanna pateix pel que pugui passar. Però ella es retroba amb l'Alex (Guillaume Canet), un antic amor, i queden per sopar. Així doncs, la nit posa a prova la fidelitat del matrimoni: en Michael s'enfronta al desig i la Joanna al fort sentiment que sent encara per la seva antiga parella.

La pel·lícula és àgil, intimista, colpidora. Et manté a l'expectativa, ja que és un joc entre ells i també amb l'espectador, que no sap mai quin dels dos caurà primer o si els dos aguantaran estoicament. Tant el muntatge com la banda sonora, les situacions ben trobades i les actuacions d'ells (sobretot de la Knightley) fan que sigui una història de visionat obligat. Juntament amb Closer i Ya no somos dos formen una trilogia molt interessant sobre les complexes relacions de parella i les infidelitats.

Fotografia: El cine es asin

3 Responses to 'Sólo una noche'

22 de juny de 2011 a les 14:35

Comment by maria.

Ja l'han estrenat?L'altre dia vaig llegir un reportatge sobre Guillaume Canet,precisament en Lavanguardia i em van venir moltes ganes de veure-la...

23 de juny de 2011 a les 0:46


Doncs l'hauré de veure, MARTA M.Q. No n'havia sentit parlar. Jo ahir vaig optar per 'Micmacs'. Està bé, pero crec que el director d''Amelie' comença a repetir-se. JORDICINE.

1 de juliol de 2011 a les 9:10

Comment by jordicine.

Ja l'he vista i passa molt bé. Els personatges són gent 'normal' i fan que et sentis proper a ells. La Keira està espectacular i en Canet també. L'altre parella no té tanta química. La música és bona i el final, espectacular. Un petó, MARTA M.Q.

Publica un comentari a l'entrada