
Garbo ha aconseguit enganyar-me: surrealista i escorredís, m'he pensat que aquest personatge era imaginari o, si més no, una persona real hiperbolitzada (és a dir, un fals documental), però ni una cosa ni l'altra, i això m'ha sorprès. La pel·lícula Garbo, el espía explica la història d'aquest doble agent català, entre aliats i nazis, que sempre està a tot arreu i alhora és com invisible, un gran actor inmers en la Història amb voluntat d'intercedir-hi i no ser un simple actor.
Garbo (el hombre que salvó el mundo), narrada a través d'entrevistes, fragments de pel·lícules de Hollywood i imatges d'arxiu, m'ha recordat molt a Zelig de Woody Allen. Un film recomanable, però, això sí, m'he sentit atabalada per l'excés d'informació (a més, havent de llegir els subtítols...).
Fotografia: El multicine


