La Bella y la Bestia (el musical)

Ahir vaig tornar a ser petita, a sentir il·lusió, a creure en els prínceps blaus. Vaig compartir la falera de la Bella per la lectura, per descobrir indrets desconeguts. Vaig sentir els nervis de la primera cita, del primer contacte. Vaig tenir ganes de cantar "Hoy igual que ayer, pero nunca igual, siempre al arriesgar puedes acertar tu elección final" i crec que ho vaig fer, a estones perquè m'havia mig oblidat de les lletres, i tot baixet. I vaig adonar-me'n que m'encanten Dindón i Lumier. I els finals feliços. Però, com la Bella Dorment, em vaig despertar a l'acabar la funció i no només el somni no es va fer realitat, sinó que la realitat va deixar de ser somni.

Fotografia: La Rosca