El punt de no retorn, aquella línia entre l'amor i l'odi, entre el bé i el mal, entre allò que ens convé i allò que no; és el punt de decisió. D'això parla El fantasma de la òpera, una història d'amor preciosa. I, com la majoria de relats, parla d'un triangle amorós: la jove cantant (que es troba en aquest llindar), el seu amic d'infància (que representa la bondat, el romanticisme, la protecció i seguretat) i el fantasma de la òpera (la foscor, la temptació, el repte). Hi ha una escena a destacar on es mostra aquesta atracció per allò desconegut: ella li dóna una poma i el fantasma l'agafa i ell li torna el gest donant-li de beure, que ella accepta. És el moment més sexual de l'obra, on s'acaricien atrets per la lúxuria i allò prohibit. El fantasma pot representar l'alter ego de l'amant.Increïbles veus, meravellós vestuari i, sobretot, impressionant escenografia (un escenari tan petit i tan ben aprofitat). Tinc mala memòria però no crec que pugui oblidar aquesta obra i aquesta música...
Fotografia: Teatro musical
1 Responses to “The point of no return”
Comment by deathmask.
La vas veure? Quina sort. Tot en aquesta vida son decissions i la malloria entre el que volem i el que ens conve. En tot cas sempre es millor una accio, surti be o no, que no fer res.
Nice to see you´re back again.
Publica un comentari a l'entrada