La supervivència

Recordo que la primera mitja part de REC tot el públic de la sala rèiem; a la segona part, tots ens havíem quedat atrapats, ben encongits al seient. A REC2, una prolongació de la primera, no em vaig endinsar en la història. Vaig sentir que, enlloc de viure-ho tot en primera persona com a la primera, aquest cop em convertia en una simple espectadora. Potser perquè l'acció comença massa precipitadament a l'inici o perquè la pel·lícula és más de lo mismo. O perquè la història en si resulta poc creïble i absurda amb algunes escenes ridícules. O perquè REC2 és com un videojoc, on tota l'estona els policies van disparant a tort i a dret. Això sí, personalment el final és el millor. (I ja s'anuncia REC3...).

Independencia de Raya Martin, un jove director de 25 anys, és un crit a la llibertat, a la no invasió, a la independència d'un poble. És un film que parla de la supervivència d'una mare i el seu fill a la selva, on es refugien a conseqüència de la invasió nortamericana a Filipines al segle XX. La protagonista d'aquesta pel·lícula de gran bellesa estètica en blanc i negre és, sens dubte, la selva amb el seu soroll eixordidor. Independencia parla de la relació entre l'home i la naturalesa, els seus conflictes i 'beneficis'. Crec que hi ha un paral·lelisme entre aquest vincle de 'respecte' entre els humans i la natura i entre el que ha d'existir entre diferents pobles. La música, sobretot la cançó principal, crea una perfecta simbiosi amb la imatge. Una història que recorda a la d'El llibre de la selva, però més realista i dramàtica, on la vida és un perfecte cercle tancat.

Fotografies: Cinelandia, Alammoba