Qui, de petit, no ha construït mai un fort o un iglú, o ha traçat una línia sobre la sorra amb el taló, s'ha sentit ofès pels joves més grans o ha reclamat més atenció perquè se sentia desplaçat i ignorat a casa? A la nova pel·lícula de Spike Jonze, Donde viven los monstruos, se'ns mostra la soledat i la culpabilitat d'en Max, un nen que crea el seu propi món imaginari amb monstres, i on ell és el rei, per així evadir-se de la realitat; però tot plegat no és altra cosa que la realitat disfressada, i ho podem veure clarament en la repetició de determinades situacions (l'iglú, les fortificacions...), o en el monstre Carol, que representa un alter ego d'en Max.
El film m'ha recordat a Los mundos de Coraline, ja que en ambdues tot es desencadena per la falta d'atenció dels pares, i això els porta a construir el seu món 'ideal': un món rebel, diferent, salvatge en aquest cas, però que mai s'acaba de deslligar de la realitat, sobretot pel factor de la por. Així doncs, Donde viven los monstruos és entretinguda (tot i que massa llarga) i amb una BSO bastant bona, però potser les meves expectatives eren massa altes i m'he quedat amb una sensació estranyament agredolça.
Fotografia: Promo web
5 Responses to 'Donde viven los monstruos'
Comment by Elfreelang.
Jo de petita també m'imaginava i em creava el meu propi món....haurem d'anar a veure-la, la pel.lícula...és cert quan el món real no ens satisfà tenim la possibilitat de crear un altre món on poder refugiar-nos
Comment by maria.
Aquest petit monstre em sona d'alguna cosa i no sé de què.
Comment by Marta M.Q. .
Sempre va bé tenir un refugi, fins i tot quan ets gran. No s'ha de perdre del tot l'esperit de quan érem petits! ;)
Comment by Joan Boria Boronat.
Les meves expectatives també son altes XD, tinc un bon record del conte espero que la peli conserví la essència del original.
Comment by Bargalloneta.
A mi m'ha agradat molt. Soc una fan de Spike Jonze... m'encanta
Aviat en faré el post
Un petó
Publica un comentari a l'entrada