Reality bites

"...I aquell petó es va allargar deu anys, milions de vivències comprimides en una pastilla expulsada en un sospir. Havíem començat amb la majoria d’edat i vam acabar hipotecats fins al coll, en tots els sentits. A partir d’aquell petó, tot va ser com una muntanya russa, amb moltes pujades i baixades, estira i arronses, parèntesis i reconciliacions. A vegades tenia la sensació que ella se m’escapava, que en lloc de dibuixar-la amb els meus dits quan la tocava no feia altra cosa que esborrar-la, o s’esborrava ella pretenent ser invisible, inassolible. Els seus ulls s’aigualien i es dilataven, la seva boca em buscava ferotgement, era meva però no. Al principi de la relació, jo estava avesat a ella. Per aquella època viatjàvem molt, ja fossin escapades arreu de Catalunya o viatges per Europa… Li vaig fer tantes fotografies: amb els ulls clucs en blanc i negre a París, treient la llengua en color a Les Rambles, un somriure de color sèpia a Lisboa, nua a la platja en un blau elèctric i una llum blanca a Grècia… I un dia em vaig adonar que amb el fred van venir els problemes, just quan no es deixava de toquejar el cabell, i s'oblidava (deia ella) de respondre'm missatges o retornar-me trucades, quan el silenci va ofegar les seves paraules i els petons van esdevenir més escuets".*

*Paràgraf del relat que estic escrivint.