Ahir i encara avui sono com un piano desafinat quan parlo, una melodia estrident o un xiuxiueig molest. Jo dic que la afonia és conseqüència de la 'mala vida': begudes amb gel, cigarretes, el fred i calor dels locals, el forçar la veu en una discoteca... Ahir per la nit tenia un sopar i va ser força còmic: els meus amics em miraven i reien i a continuació em deien un "què dius? que no t'escolto", "després anem a un karaoke, no?" i coses així, i per rebatre jo feia gestos o que em llegissin els llavis i, si no, un amic em feia de traductor; i, com a última opció, impotent, vaig haver d'optar pel silenci. Em sento com la sirenita, a qui la bruixa li arravassa la veu...
Fotografia: Tus ojos dan al cielo
4 Responses to 'Silenci'
Comment by Elfreelang.
de vegades el silenci imposat pot ser un descans i una nova manera de parlar...cuida't!
Comment by maria.
Ai,ai,ai...mira-t'ho com una experiència nova.També pot ser conseqüència d'aquestes temperatures tan boges.
Cuida't molt!
Comment by Eulàlia.
ei,
shhhhhhh
silenci
;)
Comment by Marta M.Q. .
Elvira: Gràcies! Avui sembla que la bruixa m'està retornant la veu :) cuida't tu també!
Maria: Doncs sí, el temps està boig i ens fa tornar bojos a nosaltres! Sort que dimecres torna el sol :)
Eulàlia: Tens raó, no sé estar callada!;)
Publica un comentari a l'entrada