Like never before

Viure la vida a l'inrevés: estar despert fins que el cel es torna blau celofan i els ocells comencen a cantar i dormir (poc) quan el sol apreta. Voler-te banyar sota les estrelles però sentir que fa mandra això de baixar de l'habitació i després anar amb el cabell mullat (i a l'endemà penedir-te'n de no haver-ho fet). Somniar amb vides alternatives mentre la teva segueix per aquella taula dels vaixells dels pirates o potser la corda dels del circ. Després de la festa, veure un home que surt despullat del tot del cotxe i comença a tocar-se mentre ens mira. Coses surrealistes de les hores intempestives, suposo. Sentir que els caps de setmana, aquestes illes de desconnexió de la feina, són intensament necessaris. I sobretot, aquesta gran dosi d'adrenalina i d'esperança que ens injecten, que tot va bé i que tot anirà bé.