A vegades cal posar-se a prova, trencar límits i reprimir-te de coses que sempre has volgut fer però... Descobrir que no és tan diferent somriure de plorar, callar de parlar, voler de poder. De la mateixa manera que desconcerta veure com una persona propera et descriu d'una manera i una altra igual de pròxima de forma distinta, o potser simplement amb d'altres adjectius. Clar que sóc contradictòria, penso, si sóc totes aquestes facetes que m'atorguen!
A vegades em perdo en jocs enginyosos, paraules a mig dir, en el que em diuen i el que em dic, en casualitats i en possibilitats de la vida. I penso en el que va ser, en el que podria haver estat, en el que és i en el que pot ser, encara -i això últim em tranquil·litza-.
2 Responses to 'D'un esbòs, un dibuix'
Comment by Elfreelang.
Som de tantes maneres que cadascú podria dir coses diferents segurament, som polièdrics....pensa en el què és i el que ets i en el que pot arribar a ser ....
Comment by Jordicine.
Sempre és millor pensar en el que és en aquest moment, crec jo. No podem perdre el present pensant en el futur i encara menys en el passat. Cal disfrutar l'avui al màxim. Un petó i fins aviat, MARTA M.Q.
Publica un comentari a l'entrada