Hauríem de cremar els "jo pensava que..." i els "m'han dit que...", totes les suposicions i les converses en espiral, i deixar de convertir rumors en certeses que no fan més que acumular mentides, malentesos i infelicitat. Però no ho podem evitar. Com els intents en saber massa o en esborrar-ho tot, com si es pogués. És curiós veure com passa el temps i les persones que coneixies o creies conèixer 'van caient' i es tornen desconeguts. Quan en parlem acabem dient així és la vida i les mirades delaten nostàlgia, però el somriure ho diu tot: així avançarem. I quan no en parlem, no ho oblidem, tot i que les mirades es desvïn i el somriure romangui.
Ni aquí ni allí – Tommy Orange
Fa 15 hores
6 Responses to 'Ja no importa'
Comment by Sergi.
Però també en queden alguns que no cauen, no? Ja ho sé que anem deixant gent pel camí, però alguna perdura, per sort. Almenys deixa'm creure que és així.
Comment by òscar.
Estic amb l'amic Xexu. Tot agafant una baloança imaginària, pesno que són més els que es queden fent camí amb nosaltres que no pas els que agafen altres direccions.
I, si no són més, segur que pesen molt però que molt més.
Comment by Elfreelang.
que romangui el somriure i el nas no s'arromangui davant les caigudes, uns cauen i altres apareixen quan no t'ho pensaves
Comment by maria.
Sempre ens quedaran els records...
XeXu y Elfreelang tienen razón, cada uno por su lado aunque con cosas parecidas. Tienes razón, hay veces que dejamos que la gente se vaya o nos aferramos a ella con uñas y dientes. Quemar lo que comentas al principio seguro que nos ahorraría muchos disgustos, pero quien sabe, eso también nos ayuda a crecer.
Un beso!
Potser el problema és que la gent canvia, que tots tenim etapes, que les coses que abans eren importants i unien, ara potser ja no ho són tant d'importants. Pens que a vegades passa això com també, clar, hi ha gent que t'acaba decebent...
Publica un comentari a l'entrada