Tot torna i tot arriba

En les últimes setmanes dec portar ja uns tres paquets de cigarros, després de mesos evitant-los, i ara fumo uns quants al dia, com una costum de nou entre el dinar ràpid o el berenar i les trucades. És una excusa per desconnectar i sortir al carrer, com una mena de premi al fred reclutament de la oficina. Avui parlàvem que és estrany tenir i, de cop i volta, quedar-te sense res. Els mals tornen sovint en forma de petits vicis, paraules, flashos, creuaments, rumors, somnis; però tal com venen, se'n van. A vegades podem parlar de la falsedat i el mal comportament d'alguns, però en realitat ja no ens importa. No és el que diem ja, sinó el que vivim, en un vermut a la platja o a on sigui. També és curiós quan sents que tot està ben trabat, que succeeix quan menys t'ho esperes, i notes aquesta calma i demanes que tot continuï així. Quan somric perquè no t'espantes, ni jo ja no m'espanto tampoc. Quan saps que tot costa, però mereix la pena. Quan m'esborrono perquè l'hauria ja no existeix, ara simplement és.