The Rabbit Hole

"Eren els temps en què els economistes Davenport i Beck parlaven ja de l'economia de l'atenció, això hauria d'haver alarmat a qualsevol: que l'atenció, una facultat cognitiva, passés a formar part del discurs econòmic, volia dir, sens dubte, que havia esdevingut un recurs molt escàs. No: ja no hi havia temps per prestar atenció gratuïtament, no hi havia temps per a la tendresa, les sobretaules, les novel·les gruixudes. No hi havia temps per a l'afecte, la reflexió, la compassió...". 

A Una dona veloç, l'Imma Monsó sap descriure molt bé aquest món líquid d'avui dia, on la majoria som el conill blanc d'Alícia en el païs de les meravelles. La frisança de la protagonista de la novel·la fa respecte: un dia a dia cronometrat, pensant només en l'acció, en la producció, sense respirs ni carícies pausades. Monsó distingeix entre els Ràpis i els Lents i ho recrea de forma molt encertada a través d'una família dividida per aquells que dominen l'acceleració i els mots àgils i breus i els que es caracteritzen per la seva paciència i devoció. En definitiva, és una història de tragèdies degut a la rapidesa, el temps que ho engoleix tot. (La diferència, però, està en com cadascú decideix viure el temps que té)