Les quatre amigues van decidir emprendre aquell road trip per la Costa Blava per animar la Nora. S’havia esfumat aquella dona voluptuosa, sinuosa i alegre, ara convertida en un sac d’ossos. Acostumava a moure’s d’aquí cap allà, neguitosa, assedegada, escopetejada per culpa de la percepció del pas del temps. Sempre tant voraç del gaudi i la vivacitat i, de sobte, tot ella era silenci i resignació. Aprofitant les vacances tedioses d’agost, les seves tres millors amigues la van arrossegar fora de la multitud com una nena petita quan marraneja, la van empènyer com el primer paràgraf d’una novel·la.
-Com portes el llibre, Gala? – va preguntar-li la Marina, mentre amb el mòbil li escrivia un missatge a la seva filla de deu anys.
-Gens bé – deia ella, mirant per la finestra –. Sent sincera, fa un any que no escric res de profit. Ja no sé què fer…
-Pots començar per la meva història, si vols – va respondre la Nora amb un fil de veu, abaixant la mirada cap a la panxa.
La Gala li va allargar la mà, sense dir res. Es trobaven prop de Roses, totes miraven cap a fora i la Nora va baixar la finestra per ensumar l’aire salat que li estimulava l’esperança i també la malenconia.
Llegir més...
2 Responses to ''Fum als ulls' a la revista Núvol'
Comment by maria.
M'agrada...no ho coneixia.
Comment by Marta M.Q. .
Merci Maria! És un relat que he presentat al Premi Núvol de la revista.
Publica un comentari a l'entrada