Abans teníem temps. Podíem donar tombs pel carrer durant hores, parlant de tot i de res. El temps passava lent, volíem créixer, ens posàvem talons i fumàvem. Dormíem durant el dia perquè vivíem de nit. Ara busquem el temps i l'intentem retenir. S'escola entre la feina i els compromisos i les llargues esperes per viure. Com més el cerquem, més fonedís es torna. Com més el planegem, més el devaluem. A vegades sentim enyorança de la buidor, d'aquella llibertat de l'adolescència.
Blog Entry
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 Responses to 'La percepció del temps'
Comment by S.N..
Tothom ho diu que com més gran et fas més ràpid passa el temps...haurem de créixer més per comprovar-ho ;)
Comment by Estike.
cuando la gente tiene tiempo libre, entonces empieza a pensar, y eso puede ser muy peligroso. Es importante tenernos ocupados en tiempo y mente.
Habrá el que, inconsciente de ello, llena todo su tiempo creyéndose su carpe diem particular, siendo la realidad una persona incapaz de aceptar su propia individualidad. Otros, conscientes de ello, no hacen nada y prefieren seguir la corriente que te proporciona cierta tranquilidad, amparada por la masa y colectividad social. El tercer grupo no sé ni si existe pero de haberlo deben de ser, sin duda, muy desdichados..
Comment by Jordicine.
Passa molt i molt ràpid!
Publica un comentari a l'entrada