Potser el drama sí que incita a la literatura. Últimament escric en somnis i passejades, a batzegades i en raconets de l'Evernote -abans en paperets-, que al final resulten ser frases més terapèutiques que altra cosa. Els mots se m'escapen, igual que els somnis si no (m')els explico al moment. El passat i el present són uns estranys companys de viatge: el frec a frec comporta que tot es barregi, que les vivències i les emocions saltin d'un cantó a l'altre i jo em trobo enmig d'aquesta batalla temporal, rebent inputs que ja no sé si van ser o són. Tot està connectat, i això és malenconia, màgia, por, rancor, tota una amalgama que esquinça la pell i l'ànima. Les connexions i dejà vus fan creure que tot evoluciona cap a on ha de ser -el destí-, com si la mort no fos més que una prolongació de la vida o un buit com el del meu paper en blanc, que està allà esperant ser omplert.
PD: Si aquest estiu voleu deixar-vos emportar per històries encoratjadores i dejà vus a través d'una prosa romàntica, sensorial i càlida, us recomano Cloud Atlas de David Mitchell. La pel·lícula és obligada també.
1 Responses to “Tot està connectat”
Comment by Elfreelang.
quan de temps sense llegir-te! tot està connectat sí ....
Publica un comentari a l'entrada