Blog Entry

Una nit diferent: 'Non stop' de terror

diumenge, 8 de novembre de 2009 by Marta M.Q. , under

Des del meu punt de vista, existeixen bàsicament tres tipus de pel·lícules de por: aquelles que et provoquen angoixa, neguit, malestar; les que et mantenen en suspens espant rere espant i no deixen relaxar-te; i aquelles que són més aviat fastigoses, estil gore. Les meves preferides són les primeres -tirant a Hitchcock-, que crec que són les que tenen més mérit. Després de 12 hores de cinema de por al Festival de Terror de Molins de Rei, us faré un resum de les sis pel·lícules (la setena, la última, no la he vist) que aquest any han estat dedicades als nens malèfics:

- Arrástrame al infierno (Sam Raimi). La història m'ha agradat (sobretot a l'inici), i especialment per la protagonista; amb alguns tocs còmics-repugnants, una escena molt semblant a la mítica de Scream i la imatge d'una vella que s'imposa a la pantalla, la pel·lícula enganxa a l'espectador.

- Grace (Paul Solet): És una pel·lícula que destila sang. Es caracteritza per infondre por de forma sutil però consistent. M'ha recordat a Repulsión, de Roman Polanski. (Per cert, curiosament aquests dos films coincideixen a l'hora de mostrar una mosca entrant dins l'ull o altres orificis, i la veritat és que fa angúnia).

- The Children (Tom Shankland): Una de les més realistes del festival i una mica caòtica al principi per haver-hi tants personatges. Estar bé per passar l'estona, com un diumenge per la tarda.

- Cromosoma 3 (David Cronenberg): Un 'agradable' descobriment, i és que Cronenberg acostuma a no decebre'm. Un film que destaca per les actuacions i pel seu argument, on es dóna molta importància a la psicologia, sobretot al passat i a la materialització dels fantasmes d'aquest passat.

- La huérfana (Jaume Collet-Serra): Ja no m'esperava gaire cosa i la veritat és que m'he quedat una mica tal com estava. Sí, potser la idea és força innovadora, però a mi m'ha deixat bastant indiferent. Cal destacar l'actuació de la protagonista, Isabelle Fuhrman.

- Eden Lake (James Watkins): Una pel·lícula que em manté en tensió: una parella que és assetjada per un grup de gamberros. Inspirada clarament en Funny Games de Michael Haneke. El film (sobretot inicialment) pretén reflexionar sobre la educació (sobretot el paper dels pares) i la falta actual de respecte i intimitat per part de la joventut.

Fotografia: Dioses y monstruos

0 Responses to 'Una nit diferent: 'Non stop' de terror'

Publica un comentari a l'entrada