Una perfecta combinació (de tardor)

“Me pregunto si no estoy jugando con las palabras. ¿Y si las palabras estuvieran hechas para eso?” (Boris Vian)

Construir frases immantades que s'enganxen com un reclam a a la nevera, mirar una pel·lícula sota una manta a les cinc mentre es fa fosc, treure temps d'on sigui per quedar i explicar-se la vida en unes hores, anar amb màniga curta pels matins i amb jaqueta gruixuda per les nits (una inestabilitat atmosfèrica que influeix en l'estat emocional, tal com va dir ahir el grup de La Puerta de los Sueños), superar obstacles (o esquivar-los) deixant-nos portar per la força dels somnis, per aquesta nostalgia de la tardor, pel ja inevitable sentir que s'acaba una altra etapa, un altre any de nou que s'esfuma, tot veient les primeres llums de Nadal i els anuncis de joguines. I sentir que hi ha coses que, afortunadament, any rere any segueixen estant aquí.

Fotografia: colomuseur.spaces.live.com