Quan un t'estimo és una justificació, quan l'amor és (auto)destructiu, quan tot es queda en bones intenciones -no arriben a ser bones accions- i res es valora, quan la llibertat individual és un cercle minúscul al voltant i tot són imposicions i la confusió ho emboira tot, qualsevol cosa és possible. Això se'ns mostra a Martha, una pel·lícula de Fassbinder que ens submergeix perfectament en aquesta psicologia narcisista i maltractadora del marit cap a la dona. L'home sap donar-li la volta a qualsevol cosa que digui o faci ella, convertint-la així en la culpable de tot, rebaixant la seva autoestima amb gran rapidesa i efectivitat i creant així una dependència abismal. El secret de tot plegat és el joc d'ell amb la incertesa, el color gris, les ambigüitats, les dobles interpretacions. I Fassbinder ho recrea tal com és, amb sutilesa, ben revestit de bellesa i misteri. El conte de fades del principi esdevé un malson (com es mostra també en altres films com Diario de una ninfómana i Sólo mía). En definitiva, són homes que no estimen les dones...
Fotografia: Image Shack
0 Responses to 'Amor bestial'
Publica un comentari a l'entrada