Blog Entry

(Des)equilibri

divendres, 1 d’octubre de 2010 by Marta M.Q. , under

Una bifurcació. Dos imans que es busquen però que es repel·len. Una mol·lècula d'aigua que entra en conflicte amb d'altres -que són com ella i que es troben a la mateixa distància- i no sap cap a on decantar-se. I si la simetria -lluny de l'equilibri que ens suggereix- genera frustració?

Conferència Simetria i frustració, Elies Molins (Materia. Encuentros, octava edición: Nuevas fronteras de la ciencia, el arte y el pensamiento a l'Arts Santa Mònica de Barcelona).

6 Responses to '(Des)equilibri'

1 d’octubre de 2010 a les 15:06

Comment by Elvira FR.

possiblement la simetria pugui genera massa igualtat, un equilibri estàtic i no dinàmic....visca els desequilibri i l'asimetria!

2 d’octubre de 2010 a les 7:01

Comment by Estike.

potser per això intentem, en aparença, diferenciar-nos de la gent que ens rodeja; a través de la moda, la forma de ser, caràcter...dos persones am la mateixa personalitat i temperament acostumen a repel·lerse, igual que els imans. En canvi, quan la relació s'estableix entre un caràcter fort i un de débil, l'atracció és molt més fàcil

3 d’octubre de 2010 a les 11:38

Comment by maria.

O potser t'incentiva a assemblar-te sempre al teu simètric.Espero que no! Quin estrés.

3 d’octubre de 2010 a les 14:33

Comment by Marienkafer.

Cuando no sabes si ir hacia la derecha o la izquierda, si escoges un camino y no paras de pensar: como me iría si hubiese escogido el otro? Hay veces que las cosas, a simple vista, parecen iguales, pero si cambias la perspectiva empiezas a ver las diferencias. La vida está llena de bifurcaciones y mantener el equilibrio cuesta en ciertos momentos y puede llegar a la frustración si uno piensa que no ha escogido bien.

5 d’octubre de 2010 a les 1:13

Comment by jordicine.

No et perds res, MARTA M.Q. Et felicito.

5 d’octubre de 2010 a les 4:20

Comment by Marta M.Q..

Elvira: Sí, això mateix. Però al final un s'ha de moure i decantar-se. A mi m'agrada l'equilibri un pél desequilibrat ;)

Estike: També és cert. Potser dos peces que encaixin perfectament no és garantia de res, com tampoc dos persones que tinguin poc a veure la una amb l'altra. És difícil evitar la frustració avui dia.

maria: Si és així, perdríem la personalitat, no? Seria molt esgotador...

Marinkafer: Cierto. La vida en el fondo es un cúmulo de decisiones constantes, des de qué queremos tomar en un bar hasta si deseamos irnos a vivir con alguien. Lástima que no podamos ver las consecuencias de las opciones que hemos descartado.

jordicine: A què et refereixes? M'he perdut :P

Publica un comentari a l'entrada